I tu, ets un d'aquests periodistes?

.
Si només hi hagués d'això, la professió tindria molt mala peça al teler... i els polítics un gran avantatge sobre nosaltres. El tenen?

Els spin doctors, a Tribuna Catalana

Els amics de tribuna.cat han fet notícia del llibre dels spin doctors. Surt jerarquitzada per damunt la notícia del videoblog del Carod! Impressionant. Si és que quan et miren amb bons ulls... Gràcies, amics del Tribuna!

Basques i gallegues 2.0

Ja són aquí oficialment, les eleccions basques i les gallegues. Les seguirem online. Ara! cal tenir en compte algunes coses sobre la campanya online basca i gallega.

.

La web d'Emilio Pérez Touriño és un despropòsit de 2.0, no com la d'Alberto Núñez Feijóo, que se'ls ha gastat força més. I per descomptat a anys llum de la multimèdia vídeocampanya d'Anxo Quintana a través de la seva QuinTV. Els altres dos li han anat al darrere... com bonament han sabut.

.

A Euskadi, la web d'Ibarretxe té certa gràcia però també explota molt poc la fase 2.0. La web d'Antonio Basagoiti, en aquest sentit, sí que fa molt i molt de goig. Però malgrat passar-li la mà per la cara clarament a la de Patxi López, els del PSE val a dir que estan essent els qui més i millor estan apostant pel vídeo online. Us en passo mostres. I ja sabeu que molts altres espots com aquests els teniu sempre a toniairavideos.

.

Gent Obama. Gent Mac

En el seu dia la imatge que comparava Hillary Clinton amb un clàssic PC i Obama amb un modern Mac va fer fortuna. L'estil de la campanya de l'empresa de la poma triomfava també en política. Aquí us apunto unes quantes fotos dels principals membres de l'staff d'Obama a la Casa Blanca. No em digueu que no són del tot casuals, del tot Macs.

.

Ho defenso des de fa anys, a la universitat, via llibres, als mitjans, a youtube, aquí a can blog, molt a internet i en general allà on em deixin fer-ho: la imatge en política és troncal. La forma no només complementa el fons. I en aquest sentit, un nomenament important d'aquests últims dies: Pete Souza és el nou fotògraf del president dels EUA. Una figura amb recorregut en aquest país. Un home de l’absoluta confiança del president. En aquest cas, Obama va conèixer a Souza a Kenya quan aquest va anar a cobrir el viatge que el candidat hi va fer per visitar la seva àvia paterna. Souza hi va anar per encàrrec del Chicago Tribune. Va començar a treballar oficialment per a la Casa Blanca el mateix dia de la presa de possessió d’Obama i va fer la famosa foto del president amb la seva dona Michelle amb la jaqueta del marit sobre les espatlles.

.

Aquí van uns quants nois Obama a la Mac. El de la imatge del post és Eugene Kang, de 24 anys i assistent especial del president.

.

"Todos queremos ser Anxo Quintana" (paròdia del vídeo del BNG)

La xarxa bull a una velocitat que fa feredat...

"Eu son Anxo Quintana" (BNG, 2009)

Anxo Quintana, entre Gladiator, Fuenteovejuna i el Póntelo, pónselo.
.

Discursos d'inauguració d'un mandat: Reagan

El responsable de fer oficial la permanent campaign. El primer president que va incorporar el seu equip de comunicació de campanya en ple a l'Ala Oest de la Casa Blanca. Ronald Reagan. Aquí teniu el text del seu discurs d'inauguració de primer mandat. El va pronunciar el 20 de gener del 1981.

.

Discursos d'inauguració d'un mandat: JFK

A només 10 dies perquè Barack Obama reprodueixi una escena similar en el mateix decorat, aquí i a toniairavideos podreu trobar discursos d'inauguració de mandat (inauguration adress) que van fer història. Comencem amb Kennedy. Aquí teniu el text. Va ser el 20 de gener del 1961.

.

BON NADAL, LICEU I MARIANO

Bon Nadal tingueu tots.

.

Ahir un amic em va convidar a veure l'obra Simon Boccanegra, de Verdi, al Liceu. I la sorpresa va saltar quan, durant el descans, el company Jaume Radigales, de Blanquerna, em va dir que em citaven al programa de l'òpera. I sí, era així. Als apartats Notes provisionals per a una posada en escena i La llavor de la regeneració, el llibret coordinat per Juan Carlos Olivares fa context d'una obra on l'autoritat del Dux, el Senat i el poder polític formen part imprescindible de l'argument. I en això que, enmig de cites de Richard Hooker, William J. Bouwsma i Max Weber, hi trobem tres de servidor extretes del llibre Màrqueting Polític: l'art de guanyar eleccions. Impresionant. Un gran honor.

.

Bé, i per deixar una curiositat per a malalts d'aquelles que podeu trobar a l'espai de Youtube toniairavideos, aquí teniu la felicitació de Mariano Rajoy i cia.:

.

President Axelrod

(Article publicat al Butlletí 133 de Blanquerna)

.

Raymond Aron, filòsof, sociòleg i estret col·laborador de Charles De Gaulle, va advertir en una ocasió al general: “Es pot mantenir el poder sense idees, però no es pot recuperar sense elles”. En les recents eleccions presidencials nord-americanes n’hem tingut provada mostra. Una idea: el canvi. O si ho volen, dues: canvi i esperança. No ha calgut més. Eren prou contundents. Prou necessàries. Prou plausibles de veure-les arribar de la mà d’un candidat, Barack Obama, qui finalment ha sabut interpretar el paper de la gran esperança “negra” que el tauler polític internacional estava esperant per reimpulsar-se. Ens l’han triat els Estats Units, que de passada escollien president, però l’elecció ens repercuteix a tots en aquest gran teatre de la política que ja descrivia el dramaturg Arthur Miller en el seu llibre La Política i l’Art d’Actuar (La Campana, 2002).

.

Barack Obama, com Ronald Reagan en el seu dia, ha sabut interpretar a la perfecció el seu paper, i ha tingut premi. La comparació amb Reagan no és gratuïta, perquè ell va ser qui va obrir l’era de la campanya permanent. I també perquè ell, antiga estrella del Hollywood dels anys daurats, va saber seguir el guió com pocs ho havien fet abans, això sí, amb l’ajut inestimable d’un equip de comunicadors que entre bambolines li preparaven l’escenari a la perfecció. I és que com defensa Seth Godin, “tot, en el personatge polític, explica una història, la seva roba, la seva esposa, els seus assessors...”. Els seus assessors molt especialment en els últims temps, quan el seu paper determinant esdevé innegable en la manufactura del relat polític. Ells són els spin doctors, gurus de la política adaptada a la “nova visibilitat” descrita per John B. Thompson. Els grans responsables d’un gir narratiu de la política tal i com l’entenem i la vivim avui. Tal i com la descriu en part Christian Salmon en la seva última obra, Storytelling, la máquina de fabricar historias y formatear las mantes (Península, 2008).

.

En el cas de Barack Obama i de la seva carrera política, res no s’entendria sense una figura, la de David Axelrod, que ha estat el gran manufacturer del relat del “Yes, we can”. Perquè Axelrod, fan incondicional del Chicago Bulls i home marcat per una desgraciada vida familiar, va ser qui va agafar un jove Obama i de la ciutat dels vents el va propulsar a Washington, a la Casa Blanca. Ell ha construït el polític de moda que atrau totes les mirades i que genera expectatives arreu del globus. Gràcies a Axelrod hi haurà president Obama. (... llegir més)

.

Fixeu-vos en què deia fa un mesos Juan Carlos de Vega sobre ell i altres dos importants spin doctors de Barack Obama:

.

El canvi s'apropa... by David Plouffe

Quan la nit del 4 de novembre, en el seu discurs de la victòria, Barack Obama va llegir un breu llistat d’agraïments, ell, David Plouffe, va ser un dels elegits. Obama en va dir "[Gràcies] al meu cap de campanya, David Plouffe, l’heroi silenciós (o discret) d’aquesta campanya, que ha construït la millor campanya política, crec, de la història dels Estats Units d’Amèrica". Avui l’amic Plouffe, a sis dies de la presa de possessió del seu líder, ens esperona a tots a seguir sent partícips del canvi. Aquí va el seu breu speech, que com molt d’altre material el podeu trobar també a youtube.com/toniairavideos.

.

Vídeos-notícia

Fa mesos ja parlàvem aquí de com els partits corren el risc d'acabar-se convertint en grans productores de vídeos (espots) de propaganda. És exagerat, sí, de moment. Però el cert és que partits i demés organitzacions ja han après que una de les millors tècniques per sortir als mitjans, per ser notícia, per tant per mirar d'existir, és fer un vídeo que impacti.

.

Els del PP de Catalunya s'hi han posat aquesta setmana. La passada ho va fer CiU per obrir espai al seu balanç "alternatiu" sobre els dos primers anys de govern Montilla. I la Plataforma Pro Seleccions Catalanes també ha estat notícia aquests dies... per un vídeo de fa 2 anys. Tots tres els teniu aquí, i sempre que ho vulgueu (junt amb molts altres) a l'espai toniairavideos de Youtube.

.

Fantàstic. Com la Neus

Aquí el teniu en alta qualitat. Poseu els altaveus ben alts. Somriureu segur. I pareu compte que Where the hell is Matt? encara no ha arribat a Barcelona...
.
.

Cuetades de la Nit del Pensament 2008

En Guillem Carol m'ha fet aquesta entrevista per a la Catdem: "Una campanya presidencialista en un sistema parlamentari és un error".

.

I ara, un vídeo-resum de la Nit del Pensament 2008:

.

Al videoblog d'Artur Mas

Obama a ritme de rap

Esteu tots convidats a la presentació del llibre marquetinià

Serà una presentació "diferent". La farem servir d'excusa per parlar de les eleccions Obama-McCain. Per fer una reflexió en veu altra sobre la manera de fer política en la nostra societat global. Americanització? Simple adaptació a la nostra societat hipermediàtica? Servidor, com he volgut deixar palès a Màrqueting polític: l'art de guanyar eleccions, només voldria ajudar a deixar constància d'allò que realment passa, i no tant d'allò que ens agradaria que passés, tot i que una cosa ens condueix indefectiblement a l'altra.
.

Aquí (si cliqueu la foto ho veureu en gran) teniu tots els detalls de l'acte.

.
Ens hi veiem!

En Quin també té videoblog

El passat ha estat un cap de setmana molt divertit a la festa major de Vidreres, amb l'amic Jordà, la Laura i altres vidrerencs il·lustres. Moments de festa. Moments per conèixer gent. Un dels que vaig descobrir dissabte, l'Òscar, és gallec, del BNG. No està gaire d'acord amb la línia d'Anxo Quintana. Amb tot, no negant-li certs punts de raó, val a dir que Quin fa decidides passes endavant en el camp de l'online. Ara estrena videoblog. El segon líder de per aquí que s'hi anima.
.

(amb McCain) s'acabarà la campanya permanent!!

Ho diu ell, que consti. I així ho escolpeix entre els núvols l'últim vídeo de campanya de la seva candidatura.

.

Val a dir que la de McCain segueix essent la campanya audiovisual més potent. En aquest sentit (i tothom qui em coneix sap de la meva preferència política pel demòcrata) el vell McCain li està passant la mà per la cara a un Obama que va tenir en l'online un dels seus grans còmplices, i ara en canvi fa dies que aquest flanc sembla que se li desinfla. Apunto en primer lloc el vídeo de McCain carregant contra la política de Washington i contra la permanent campaign (que precisament un republicà com ell -Reagan- va posar de moda ara fa uns quants anys). El segueixen uns quants de McCain que carreguen contra Obama. I un últim d'aquest: el de la cançó que va donar la volta al món i el va acabar de fer ben popular. No sigui dit. A més, ja sabeu: més teca a toniairavideos.

.

La feina ben feta...

Què voleu què us digui? La campanya del John McCain m'està agradant. És àgil i aprofita a fons les noves tecnologies. Ahir, per exemple, va contraprogramar el clímax de la convenció demòcrata amb un vídeo-missatge de felicitació al seu contrincant i, sobretot, amb l'anunci de la seva candidata a la vice-presidència, Sarah Palin:

.

Coses que va aconseguir McCain amb aquest anunci?:

.

1.- Desviar l'atenció sobre el fet que ahir el candidat republicà complia 72 anys, xifra que el converteix en el candidat de més edat que opta per primera vegada a esdevenir president dels EUA.

.

2.- Que les cadenes de televisió deixessin de repetir fragments del discurs d'aceptació de la nominació per part de Barack Obama, pronunciat a Denver la nit anterior.

.

3.- Donar un cop d'efecte a Ohio (on es va fer la presentació), un Estat políticament no compromès i decisiu en les eleccions de novembre.

.

4.- I recordar moltes vegades durant la presentació que (en una setmana en què es celebra el 88è aniversari del sufragi femení als EUA) el Partit Republicà presenta la primera dona candidata a l'Executiu. Una clara apel·lació al reducte rebel de demòcrates que segueixen pensant que Obama li va guanyar les eleccions a Hillary de forma deshonesta.

.

No està malament, oi? Com tampoc no està gens el vídeo en què felicita Obama per fer la feina ben feta a la Convenció. Veurem com desenllaça aquesta emocionant campanya. Potser en el futur en fan una adaptació al cine. En aquest cas, un dels primers en cruspir-se-la segur que serà el mestre Francesc-Marc Álvaro, malalt de cinema polític, com ens ho demostrava aquesta setmana a la seva columna Candidato y atentado .

.