Ha estat un parèntesi en tota regla, però calia fer-lo. De totes maneres, d'allò que t'agrada mai no en pots desconnectar del tot, així que no he pogut aïllar-me de l'actualitat política. Un fet destacat, per exemple: la retirada de Karl Rove, principal spin doctor de George W. Bush durant dècades. A propòsit d'això vaig decidir rellegir-me un llibre que us recomano molt: No pienses en un elefante, de George Lakoff. Una mirada molt lúcida i detallada sobre l'estratègia política dels republicans en els darrers anys. Un llibre que permetria fer molts paral·lelismes amb el nostre sistema de partits. Algun dia m'hi posaré.Després han estat les vacances dels polítics, i les de Sarko i Putin ens han demostrat un cop més com és d'important la imatge (també la física) en política. L'estètica del poder sembla que no vol saber res de "michelins", en l'era fotogràfica del Photoshop, i a Rússia sembla que el seu president no té suficient amb com actua a Txetxènia, que a més ha de treure's la samarreta per demostrar que és un líder "dur". Sobre Sarkozy, per cert, ja tinc demanat el llibre L'aube le soir ou la nuit, de Yasmina Reza, una escriptora que hi va conviure els darrers mesos, precisament per a elaborar-ne aquest retrat que ja ha arribat a les llibreries de França... i d'Amazon.
Un altre llibre que també us recomano molt vivament és un que sí que he pogut llegir: The Blair Years, escrit per Alastair Campbell, que durant anys va ser un dels principals spins de l'exprimer ministre britànic. D'ell, Mark Davies, reporter polític de la BBC News Online, va escriure un article on el contraposava a Bernard Ingham, qui havia estat mà dreta de Margaret Thatcher quan aquesta governava. Una frase d'aquest text ens resumeix perfectament la importància de Campbell en l'era Blair, i de fet la importància dels assessors de comunicació en la política actual: "(...) En realitat, mentre que les paraules de Sir Bernard eren considerades pels periodistes polítics com el veritable eco del seu cap –Margaret Thatcher–, alguna cosa ens diu que amb el senyor Campbell el procés sovint va a la inversa: quan el primer ministre parla, allò que se’ns transmet és pur Campbell. Malgrat la seva estreta relació amb Thatcher, Sir Bernard mai va ser considerat el veritable primer ministre (...)".Karl Rove, per cert, ja està preparant un llibre similar al de Campbell, evidentment referit als seus anys amb Bush. I és que això es porta a les venes. Els spins no fan vacances.
Ah! I per demostrar-vos que la meva tornada a la feina ja és oficial, us linko el repor que em publiquen avui a l'Avui i el primer article del nou curs a El Singular que també és cosa d'avui dilluns:
- Ciutadans que passen a l'acció (Avui, 3 de setembre del 2007).
- O caixa o faixa (El Singular, 3 de setembre del 2007).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada