La cuina de la política (i 4). David Madí

Tanquem la paradeta... del cicle La cuina de la política. Avui ha acabat, amb èxit de convocatòria i amb la intervenció del cap de campanya de CiU en les passades eleccions catalanes, David Madí, i amb la del director de Tiempo BBDO, Ferran Ramon-Cortés, que els va fer la publicitat i el merxandatge.

La d'avui era una de les sessions més esperades, sobretot pel fet que la resta d'intervencions prèvies n'han anat parlant sistemàticament, i per descomptat en clau negativa. Avui tocava la rèplica i malgrat que Madí ha semblat començar amb un apunt d'autocrítica, aquesta no estat la paraula que millor definiria la seva intervenció. Els moments destacats de la conferència:

- Madí: "Ens vam marcar 2 objectius principals a assolir: guanyar les eleccions per vuitena vegada consecutiva i trencar la possible suma de les formacions que sabíem que si podien reeditarien el Tripartit. La primera fita la vam complir de ple, i amb diferència respecte del PSC, però la segona no". Era d'esperar un "perquè l'estratègia va fallar aquí... o allà... o no ens esperàvem això... no vam calibrar això altre...". Però no, l'explicació més concreta que hem aconseguit treure-li és que "existeix una gran desafecció i un gran cansament de la gent respecte de la política". L'anàlisi de les errades pròpies diu que l'han feta, però amb nosaltres no l'ha compartida.

- La seva va ser la campanya del DVD ConfidencialCAT, la del notari, la dels xecs... I Madí es nega a veure-hi res d'agressiu: "La nostra va ser una campanya que pretenia contrarestar la desafecció de la política amb un estil de claredat radical. Vam voler lliurar la batalla de la credibilitat". El DVD el considera “una explicació del que havia passat, amb claredat i cruesa".

- Potser on s’ha mostrat més autocrític ha estat en referència al debat de TV3. I no perquè cregui ben bé que en Mas va estar malament, però sí perquè troba que amb allò van donar als altres partits "un míssil per atacar-nos: el tema de la prepotència". Aquí ha afirmat rotundament que creu que la resta de partits es van "coordinar" per fer un 4 contra 1 on tots menys CiU guanyaven alguna cosa. S'hi ha refermat a preguntes del públic que no creien gens en possibles teories conspiratives que passin per acords entre individus tan distanciats personalment i ideològicament com Joan Saura i Josep Piqué.

- En Ferran Ramon-Cortés ha acompanyat la seva intervenció amb un power point molt treballat que jugava amb això de "la cuina de la política", i val a dir que ens ha servit un plat molt ben elaborat. Veient-lo, és evident que d'ell no en podia sortir una campanya agressiva, i per això crec que tothom ha acceptat fàcilment com a cert el que ha dit a propòsit que del DVD famós ell se'n va assabentar quan ja estava fet i gairebé distribuït. En Madí ho ha atribuït a la necessitat de confidencialitat absoluta que demanava la cosa... per allò de l'impacte.

- Dues sentències contundents i interessants: "La gent que treballa en publicitat política ha de tenir instint polític. Com a mínim ha d'interessar-s'hi. Si algú del meu equip no ve i em parla de coses com el tema calçotada del Vendrell, potser val per a altres tipus de publicitat, però per a aquesta no". I dos: "Si l'estratègia és equivocada, la campanya no rutlla". Aquí Madí no ha mogut ni un múscul de la cara esperant que l'explicació del seu company prosseguís. I és que els números i les gràfiques que ens ha ensenyat sobre la victòria de CiU gairebé arreu del territori pot ser ben certa i explícita, però també ho és el fet que en l'estratègia del tot o res, CiU s'ha quedat amb el "res" i això ha implicat que per segona vegada, tot i guanyar unes eleccions, es quedi a l'oposició. Sembla clar que sabent que seguiran els mateixos estrategs, alguna cosa hauran de canviar, com a mínim, en l'estratègia.

I això ha estat tot. Espero que us hagi aportat algun ítem interessant. Si no hi ha novetat, aquí seguirem.