La cuina de la política (3). Jordi Guillot & Ginés Górriz

Estem arribant al final del cicle i crec que ja podem dir que la pensada ha estat molt sucosa. Hi ha hagut molta teca i per això he de dir que avui m'ha sabut especialment greu la poca gent que ha assistit a l'acte de Jordi Guillot (ICV) i Jordi Frias (Imagina). És una pena i potser no és cosa de ningú sinó dels astres, que de vegades es disposen de forma adversa. Però trobo que els estudiants de comunicació haurien de saber aprofitar millor oportunitats com aquesta, que per exemple fan possible conèixer als protagonistes de la comunicació política. En tot cas, el primer acte del dia ha estat l'excepció i a la tarda la cosa ja s'ha recuperat. Com deia, ho atribuirem als astres.

.

La xerrada de Guillot ha estat especialment interessant, per propera, clara i diàfana. Evidentment (és polític), ens ha intentat "vendre" el producte, però la seva intervenció desprenia una autenticitat d'agrair. Igual com la del publicitari, que ha començat per confessar-se votant d'ICV. Han sortit ítems interessants:

- Frias: "Quan ens van contractar (les passades municipals), el partit estava desubicat, la gent no sabia on col·locar ICV... era concebuda com una simple crossa o "marca blanca" dels socialistes... Així que ens vam proposar primerament dos objectius estratègics bàsics: diferenciar-la del PSC i explicar exactament què era ICV". Això ha explicat que es va haver de fer atenent al fet que comptaven amb poc suport mediàtic i amb poc marge per "Muntar números, ja que el rigor del votant d'ICV no ho hagués acceptat". Pam! Falqueta.

- Segons Frias, en aquest sentit el candidat és bàsic i ells hi van centrar les estratègies propagandístiques de les diferents eleccions. El "d'esquerres i ecologistes de debò" que va acompanyar Saura el 2003 ha passat a ser la frase de marca del partit. Tot i que també s'ha seguit buscant la contundència, de cara a causar un impacte positiu amb la perspectiva del poc ressò mediàtic habitual, amb l'eslògan "hi ha una manera intel·ligent de ser d'esquerres. Hi ha una manera decent de fer política". No van defugir la polèmica.

- Per últim, de la darrera campanya, Frias ha destacat que el curt i directe "Govern d'esquerres" que acompanyava la foto de Saura en el cartell de campanya "volia identificar el nostre candidat com 'el senyor govern d'esquerres'". "Volíem transmetre ambició, en un moment on el fantasma del vot útil havia desaparegut", ha tancat.

- Guillot: "La nostra darrera campanya segurament va ser la més reeixida de totes. I el nostre gran encert crec que va ser el no creure en "l'efecte Vanguardia", que identificava Tripartit amb desgavell, amb caos, amb desastre, amb desgovern... I que va ser una idea que va condicionar molt la campanya tant de CiU, com del PSC i d'ERC, perquè potser no van tenir del tot present que hi ha molta gent que no només llegeix La Vanguardia i a determinats columnistes". A partir d'aquí, segons Guillot, ICV (sense ignorar les errades del primer Tripartit) va defensar desacomplexadament la bona obra de govern que s'havia fet, "de manera que en Saura va esdevenir l'hereu del govern Maragall i de l'obra de govern del Tripartit". Dels seus antics socis d'ERC només ha deixar anar algunes "pulles" com atribuir a "una malícia del Puigcercós" la seva etiqueta de "marca blanca" del PSC.

- Per a Guillot també va ser clau en aquella campanya el factor Estatut: "L'esgotament que havia produït aquest llarg debat en el terreny identitari va decantar el debat cap al terreny dreta-esquerra, que ens afavoria i que l'estratègia de David Madí va alimentar (xecs...), com també va ajudar-hi el debat de TV3 amb l'enfrontament Saura-Mas".

- Una altra clau, adverteix, resideix en el debat dels pactes: "Ningú no podria governar en solitari. Aquesta idea havia quallat. Nosaltres apretàvem per fer que tothom es pronunciés.. i que com que això no va passar, va quedar clar que només nosaltres estàvem per un govern d'esquerres. En aquest sentit confiàvem molt en el perfil del nostre candidat i va ser així com per primera vegada vam fer una campanya presidencialista". La figura del candidat sembla ser clau, com també la configuració d'un "star system" (Mayol, Herrera, Romeva, Camats...). ICV se'ns americanitza?.

- Guillot ha incidit força en la manca de suports mediàtics i ha destacat que aquest "handicap" ha fet que com a partit hagin trobat nous àmbits de projecció, potenciant la premsa local i comarcal, les revistes especialitzades... Un món a part dels grans grups que deixen camp per córrer... especialment en el terreny de la xarxa. Internet, en aquest sentit, és sgons Guillot el "gran salt" que han de fer ara per ara, també per projectar-se, entre d'altres vies, al "vot jove popular (de barriades)" que ara diu que és el gran objectiu electoral a cobrir de cara a consolidar-se i a seguir creixent.

Punt i apart. Ginés Górriz.

Cubà responsable de l'estratègia comunicativa de la sorpresa dels passats comicis: Ciutadans- Partido de la Ciudadania. Ha començat provocatiu: "En España aun no hemos roto con el lenguaje del franquismo". I això ho ha dit per mostrar la dificultat d'ubicació del seu partit en l'imaginari popular, al voltant dels eixos dreta-esquerra, nacionalista-no nacionalista. El més destacat:

- "Buscábamos una campaña original y provocadora, descartando la clásica. Así que siguiendo el estilo de marketing de producto, aplicamos un poco de humor a la cosa". Això implicava fer córrer un vídeo on boadella feia servir de paper de wàter l'Avui i el Punt? Sembla que no: "Boadella iba mucho por libre y admito aquí por primera vez que hacer público aquello antes del 1-N fue a causa de un error de comunicación entre nosotros. Lo queríamos hacer correr después". L'impacte, doncs, passava per despullar el candidat? Sí: "La idea era que la campaña havia de ser noticia. Necesitábamos generar un efecto viral y apostamos por una campaña de alto voltaje, de alto riesgo. Y ahí salió esa primera idea". Pregunta boníssima del Jaume Risquete a respecte: "Llavors, per aquesta regla de tres, si fundem un partit anti-braus i volem cridar l'atenció, calem foc a una plaça de braus o fem alguna de grossa?". Política? Espectacle? Límits? Fronteres?

- Admet que el nu de Rivera va provocar gran controvèrisa interna: "Así como Arcadi Espada se mostró entusiasmado, Francesc de Carreras se horrorizó y incluso alguna gente se fue del acto de presentación entre sollozos y diciéndome que me había cargado el partido". El balanç que en fa és positiu.

- S'ha queixat molt de la premsa, defensant que ells mereixien més quota de pantalla que els del Partit Humanista o els del Partit Espinaltià, perquè van omplir tot un Palau de la Música. Però fins que no han arribat les preguntes no s'ha aturat gaire a admetre que el cop de mà d'El Mundo i la COPE van ser bona part de l'èxit de la seva campanya.

- Per últim (curiositat), ha admès que la revelació periodística que va descobrir el (pressumpte) passat "pepero" de Rivera els ha passat factura a nivell itnern de partit i a nivell extern.

Demà a les 12h (aula 2029, tanquem amb David Madí (CiU) i Ferran Ramon-Cortés (Tiempo BBDO).