La cuina de la política (2). Xavier Vendrell & Daniel Sirera

"Algun dia trobem excessiu el seguiment de la premsa (com avui)... i massa sovint el trobem a faltar". Xavier Vendrell (ERC) ha obert així la seva intervenció d'avui en el cicle de conferències La cuina de la política. Ha estat l'home del cap de setmana passat, i una mica també el d'ahir i d'avui perquè la seva proposta de canvi del cromo "referèndum" pel cromo "presidència" encara cueja. Així, doncs, les càmeres l'han afusellat a fotos en quant ha sortit de l'ascensor. Hi estaven disposades en pla infanteria i després l'han seguit fins l'aula, on hi havia força expectativa.

.

Ja avanço ara que en una cosa ningú no li ha fet cas: d'entrada ha dit que venia a parlar de l'estratègia comunicativa de les passades eleccions i que no respondria temes d'actualitat. Ha estat inútil. Totes les preguntes han anat per aquí (evidentment) i ell ha contestat diligent.

.

La seva va ser la campanya del Som com som, amb els cartells del Carod afaitant-se i amb el Puigcercós empunyant una Black&Decker. I per molt del que ha explicat queda clar que l'experiència acumulada en aquella campanya li servirà força per a les municipals que ja estan a tocar. Les perles:

.

- "Ens presentàvem a aquelles eleccions venint d'una situació convulsa, després que ens haguessin expulsat del Govern per la nostra oposició a l'Estatut. Constatàvem que no érem capaços de comunicar allò que volíem transmetre i que bona part del nostre electorat no seguia la nostra consigna política". Així justifica que calia centrar-se en l'electorat més fidel, aquell que està orgullós que els d'ERC "són com són"... i que són com ell.

.
- "Hi havia gent que havia interioritzat que ERC era un partit poc seriós i que fèiem molt de soroll". Després de la calçotada d'aquest cap de setmana, sembla que caldrà una nova campanya per anar contrarestant aquesta percepció.

.

- Però tot plegat havia de tenir un culpable, que evidentment no és la cúpula d'Esquerra ni l'estratègia comunicativa. En això no ha estat original: la culpa és dels mitjans de comunicació, i concretament de les empreses periodístiques, "dels amos". En Jordi Barbeta era a la sala, tot i que quan Vendrell ha deixat anar el que ara apuntaré havia sortit un moment a parlar pel mòbil: "Aquí hi ha un periodista a la sala que en una ocasió va fer una informació impecable sobre una roda de premsa que vaig fer... però el titular no hi tenia res a veure. I això per què? Perquè el titular el fa l'amo". Per això diu Vendrell que a ERC li costa transmetre els seus missatges, "perquè els mitjans tenen amos i desprenen ideologia (que casualment cap és la nostra) i això distorsiona el que diem". Ha apuntat com a exemple la portada d'avui de La Vanguardia ("ERC da marcha atrás sin esperar la respuesta de CiU").

.

- Així les coses, Vendrell conclou que "només tenim un canal fiable, que és la nostra gent". Una curiosa apologia de la prepolítica, quan el que sembla que domina en la societat audiovisual del segle XXI és la "democràcia mediàtica". Tot un exercici de valentia, si no d'adaptació al medi que els ha tocat viure i que sembla que perceben del tot advers.

.

Punt i a part. Segona intervenció del dia:

.

Daniel Sirera (PP) ha vingut amb la millor de les seves pells de xai. Després de la xerrada no crec que ningú a la sala hagués dit que aquest polític és un dels que Jiménez Losantos contraposa al "blandito" Piqué, o un dels columnistes de la neocon Libertad Digital. I és que a més d'un to pausat, gairebé missaire, el seu ha estat el discurs del marginal, i això sempre estova. Moments de la seva conferència que ens ho il·lustren:

.

- "Ho teníem molt pelut, amb una CiU que les enquestes ens demostraven que ens menjava molts vots dels que volien treure's el Tripartit del damunt, i amb uns Ciutadans que comptaven amb els suport de certs mitjans de comunicació en teoria afins a nosaltres". Davant d'aquest panorama -ha argumentat-, l'aposta va ser potenciar Piqué, "ja que transcendia el partit, amb gent que ens aturava pel carrer i ens deia que era el millor dels candidats". Van fer, doncs, de la necessitat virtut, perquè segons ha admès "tot semblava indicar que votar PP en aquells eleccions no servia de res, tot i que el notari del Mas l'hauríem hagut de pagar nosaltres perquè ens va aturar la fuita de vots cap a aquest partit".

.
- Necessitaven una idea clara que els deslligués del "desgavell" del Tripartit (1). Així ho van apuntar a l'empresa de publicitat, que els va proposar l'eslògan "Que torni el sentit comú". Sirera ha deixat clar per què van rebutjar aquella proposta: "Nosaltres no havíem estat mai al govern de Catalunya, així que aquell 'tornar' semblava que feia la campanya a CiU". L'opció final va ser "Que guanyi el sentit comú".

.

- Llavors, en la següent pregunta del públic, el periodista Jaume Risquete ha cridat l'atenció sobre un altre moment recurrent del discurs de Sirera: els recursos. Risquete li ha recordat que ha dit fins a 12 vegades que el PP no té recursos, cosa que el sobta venint d'un dels grans partits espanyols. Llavors Sirera ha concretat que en les campanyes municipals el partit "nacional" gairebé no aporta fons i que hi ha candidats que fins i tot han de demanar un crèdit per poder pagar-se la campanya.

.
- Dues últimes queixes/planys: ha lamentat l'auge de Ciutadans (tot i dir que al PP no li han restat vots), "sobretot pel suport mediàtic i entusiasta que van rebre, i amb el qual ja no compten". Per tant, derivada: a Ciutadans li queda poc recorregut perquè la COPE, El Mundo i cia. ja no els estimen. Per últim, no he pogut evitar de demanar-li pel "boicot" a PRISA. La resposta també ha estat en clau de plany: "Fa més de 12 anys que estic a primera fila del PP de Catalunya. Sap quantes vegades m'ha entrevistat la SER o El País? Cap ni una. Cregui'm que de cara a preparar la campanya de les municipals, no ho notarem gaire. Que ens atacaran? Això és el que fan sempre".

.

Dijous, ICV i Ciutadans. I tanquem divendres amb CiU.