L'últim spin doctors a can Pere Mas

Avui hem parlat a El Matí de Catalunya Ràdio de l'estiu... de la Fernández de la Vega, d'en Castro, d'en Sarko, de l'Obama, d'en Joan Carles I, d'en Carod, d'en Ted Kennedy... és a dir, com tot l'estiu, molta teca.

.

El podcast d'avui: El Rei, Carod (La imatge d'unitat del Govern), Ted Kennedy i la roba dels polítics a l'estiu (El Matí de Catalunya Ràdio de l'estiu, 31 d'agost)

.

Ha estat un gran plaer. Aquí trobareu els podcasts de tots els spin doctors a can Pere Mas!

Segur que l'Artur Mas té massa amics...?

.
Dijous passat vaig decidir fer-me "amic" dels que previsiblement seran els candidats a la presidència de la Generalitat en 2010. Vaig provar-ho al Facebook.
.
En Montilla directament no hi és. Així que un menys. En Carretero tampoc. Dos autodescartaments. I de la resta, Puigcercós, Herrera, Camacho i Mas, hores d'ara només m'ha contestat la presidenta del PP. Ja som "amics". Però bé, de fet això no és del tot així. També em va contestar l'Artur Mas... però amb ell no som "amics". M'ho van escriure molt educadament i la justificació via missatge a través del mateix Facebook va ser:
.
Toni,
he arribat al límit de 5000 amistats que permet el Facebook, per aquest motiu no m'és possible afegir-te. No obstant, et convido a fer-te "seguidor" de la meva plana personal a Facebook

http://www.facebook.com/pages/Artur-Mas/50747210078?ref=ts
Cordialment,
Artur Mas
President de CiU
.
La pregunta és evident: segur que un polític pot tenir un límit d'amics/votants potencials a les xarxes socials?? És evident que sí, vaja. De fet perquè tot apunta que la tècnica així ho imposa a dia d'avui. Però en aquest cas... on són les alternatives? Perquè també és obvi que això no és gens evident ni recomanable des d'un punt de vista polític, oi? Llavors, no poden pensar els polítics d'obrir-se un perfil "bis" que no t'obligui a fer-te'n "seguidor" o "admirador" quan ja no poden acceptar més "amics"?? No poden aprofitar aquesta limitació de la tècnica per fer-se autobombo (quan assoleixen un èxit així) i de passada no deixar descavalcats i sense possibilitat del feedback d'altres als qui no han estat els més ràpids de l'indret...??
.
Bé, simplement m'ho preguntava perquè ho veig un mal ús del 2.0. Perquè una cosa és que com fan l'Herrera o en Puigcercós els líders es pensin força a qui accepten d'"amic". Ja està bé. L'altra, com fan Montilla i Carretero*, és que directament no es plantegin l'opció de ser-hi. Però que hi siguis i no puguis aprofitar-ho del tot...
.
* en Carretero hi té un grup de suport, no un espai personal. En aquest sentit, per cobrir l'espectre Rcat, vaig demanar "amistat" a la Rut Carandell... de qui encara n'espero resposta...

Com han de construir bé...

... si no saben construir ni frases...?

Labour STILL isn't working

Els conservadors de David Cameron revisiten la mítica campanya que l'any 1979 va impulsar Margaret Thatcher al 10 de Downing Street.

.

.

Per cert que malgrat revivals d'aquests a banda, els amics tories s'han modernitzat molt i fan coses d'aquelles que aquí encara no fem (a la foto, em vinc a referir... amb humor...).

Trilogia tesinera

Què tenen en comú el Consell Consultiu, el Papa Benet XVI i servidor de vostès? Tranquils, no allargaré la intriga. Bàsicament que aquest estiu hem estat lectura del secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí. Així ho explicava ahir a can Avui, en un dels últims capítols de la sèrie estiuenca que el diari ha publicat sobre lectures de ses senyories.

.

Concretament, el text del company Xavi Tedó apuntava que Pelegrí ha llegit el "llibre de Toni Aira Màrqueting polític, per encarar amb garanties les eleccions catalanes de l'any vinent". Màrqueting polític: l'art de guanyar eleccions (Trípodos) va ser el primer llibre que va néixer a partir de la tesi. El segon va ser Els spin doctors (Columna). I, aficionat com ho sóc a les sagues, confio que en breu tanquem trilogia. N'estareu puntualment informats.

L'home que no va saber respondre la pregunta "per què vol ser president?"

.
JFK, el mite. Bobby, el millor. Ted, allò que podria haver estat però que mai no va arribar a ser. Ha mort l'últim dels germans Kennedy que van viure des de primera línia uns anys polítics apassionants.
.

.

Fa poc, durant la campanya d'Obama, ja vaig apuntar des d'aquest racó de xarxa com, malgrat tot, el cognom Kennedy seguia essent sinònim de baraka en política. Ted n'era el marmessor, i junt amb Caroline van donar un impuls crucial a Obama.

.

I l'amic Barack va arribar a president, i va començar a néixer el mite del Kennedy del segle XXI. Teddy, descansa en pau. Hi ha relleu.

.

Molts tenen clar que no va arribar a ser president per l'accident de cotxe que va patir i que va provocar la mort de la seva secretària. Ell va sortir-ne viu, però no va avisar de l'accident fins passat un dia. Tots ens imaginem per què, oi? Igual com van fer-ho l'opinió pública i la publicada a Nord-Amèrica, així que de res no van servir les seves excuses posteriors.

.

Amb tot, des del punt de vista de la comunicació política, una errada de Teddy va ser segurament molt més flagrant. Va dubtar. Va dubtar moooolt en respondre a la pregunta "Per què vol ser president?", en una entrevista que va concedir mentre pugnava l'any 1980 amb Jimmy Carter per la nominació demòcrata. Des d'aquell dia, no hi ha candidatura que no prepari -entre molts altres flancs- la resposta que sempre ha de tenir ben pensada un candidat: Per què vol ser president? El moment:

.

Esport, salut, vitalitat i lideratge

Uns acaben les vacances en bici...


Altres les comencen fent golf...


La qüestió és fer esport, que el líder transmeti salut, vitalitat... l'atribut necessari del dinamisme... ni que sigui mirant de fer-ho tot posant-se una jaqueta de xandall...
.

Quan el canvi radical no és igual a radicalitat

Llegia aquest diumenge un article interessant a can Avui. L'escrivia un personatge també interessant que en aquest blog ja ha comptat amb les seves ratlles de protagonisme. Es tracta de Manuel Valls, un polític que en un futur no gaire llunyà podria arribar a tenir un paper potent en la política francesa.

.

Us convido a llegir el seu article Renovar-se o morir, i a fixar-vos especialment en la seva proposta de "canvi radical". M'ha recordat la proposta de "canvi radical" que en 2003 vam proposar des de la candidatura de Joan Laporta. I va quallar, superant les pors que d'origen genera la parauleta "radical", i també superant tòpics com el mític conservadurisme que s'atribueix al soci barcelonista.

.

En 2003 a can Barça la gent va triar "canvi radical", igual com els espanyols ho van fer en 2004 optant per allò de "otra manera de ser, otra manera de gobernar". I igual com els militants del PS, enmig de l'immens desgavell en què viuen, poden acabar fent. Igual com potser un públic no anecdòtic de l'electorat català podria estar demanant de cara a les eleccions de 2010. Qui s'atreveixi a aixecar aquesta bandera potser acaba tenint premi, en contra d'allò que cert establishment voldria fer creure. Això hores d'ara només ho poden fer dues formacions polítiques. Sí, CiU o Reagrupament.

Fet durant les "vacances"

Benretrobats, amics! La idea era desconnectar del tot del tot. Sincerament ho veia completament impossible, però crec que gairebé ho he aconseguit.

.

Ja hi tornem a ser i avui tenim de nou secció a can Pere Mas, al Matí de Catalunya Ràdio de l'estiu. Serà cap a les 10.40h:

.

- Secció Spin Doctors: Una de banyadors (El Matí de Catalunya Ràdio de l'estiu, 24 d'agost)

.

I també podeu accedir a través d'aquest link a l'article d'avui de servidor a can Singular:

.

- Carod, Carretero, Menorca (El Singular, 24 d'agost).

.

Benretrobats, doncs... sobretot a aquells que no s'hagin topat amb servidor durant l'agost via les següent intervencions:

- Article MacCarthy a la cañí (El Singular, 3 d'agost)

- Secció Spin Doctors: Laporta, alcalde de Barcelona? (El Matí de Catalunya Ràdio de l'Estiu, 3 d'agost)

.

-> Aquesta secció va tenir el següent ressò: Laporta, alcalde de Barcelona? (e-notícies, 3 d'agost)

- Article Dignitat a la carta (El Singular, 10 d'agost)

- Secció Spin Doctors: Imatges que valen més que mil paraules (El Matí de Catalunya Ràdio del'Estiu, 10 d'agost)

- Article Com en el fang de Woodstock (El Singular, 17 d'agost)

- Secció Spin Doctors: Quan un passeig reial per Palma vol dir molt més que anar de compres (El Matí de Catalunya Ràdio del'Estiu, 17 d'agost)