.Dijous passat vaig decidir fer-me "amic" dels que previsiblement seran els candidats a la presidència de la Generalitat en 2010. Vaig provar-ho al Facebook.
.
En Montilla directament no hi és. Així que un menys. En Carretero tampoc. Dos autodescartaments. I de la resta, Puigcercós, Herrera, Camacho i Mas, hores d'ara només m'ha contestat la presidenta del PP. Ja som "amics". Però bé, de fet això no és del tot així. També em va contestar l'Artur Mas... però amb ell no som "amics". M'ho van escriure molt educadament i la justificació via missatge a través del mateix Facebook va ser:
.
Toni,
he arribat al límit de 5000 amistats que permet el Facebook, per aquest motiu no m'és possible afegir-te. No obstant, et convido a fer-te "seguidor" de la meva plana personal a Facebook
http://www.facebook.com/pages/Artur-Mas/50747210078?ref=ts
Cordialment,
Artur Mas
President de CiU
.
La pregunta és evident: segur que un polític pot tenir un límit d'amics/votants potencials a les xarxes socials?? És evident que sí, vaja. De fet perquè tot apunta que la tècnica així ho imposa a dia d'avui. Però en aquest cas... on són les alternatives? Perquè també és obvi que això no és gens evident ni recomanable des d'un punt de vista polític, oi? Llavors, no poden pensar els polítics d'obrir-se un perfil "bis" que no t'obligui a fer-te'n "seguidor" o "admirador" quan ja no poden acceptar més "amics"?? No poden aprofitar aquesta limitació de la tècnica per fer-se autobombo (quan assoleixen un èxit així) i de passada no deixar descavalcats i sense possibilitat del feedback d'altres als qui no han estat els més ràpids de l'indret...??
.
Bé, simplement m'ho preguntava perquè ho veig un mal ús del 2.0. Perquè una cosa és que com fan l'Herrera o en Puigcercós els líders es pensin força a qui accepten d'"amic". Ja està bé. L'altra, com fan Montilla i Carretero*, és que directament no es plantegin l'opció de ser-hi. Però que hi siguis i no puguis aprofitar-ho del tot...
.
* en Carretero hi té un grup de suport, no un espai personal. En aquest sentit, per cobrir l'espectre Rcat, vaig demanar "amistat" a la Rut Carandell... de qui encara n'espero resposta...
Cordialment,
Artur Mas
President de CiU
.
La pregunta és evident: segur que un polític pot tenir un límit d'amics/votants potencials a les xarxes socials?? És evident que sí, vaja. De fet perquè tot apunta que la tècnica així ho imposa a dia d'avui. Però en aquest cas... on són les alternatives? Perquè també és obvi que això no és gens evident ni recomanable des d'un punt de vista polític, oi? Llavors, no poden pensar els polítics d'obrir-se un perfil "bis" que no t'obligui a fer-te'n "seguidor" o "admirador" quan ja no poden acceptar més "amics"?? No poden aprofitar aquesta limitació de la tècnica per fer-se autobombo (quan assoleixen un èxit així) i de passada no deixar descavalcats i sense possibilitat del feedback d'altres als qui no han estat els més ràpids de l'indret...??
.
Bé, simplement m'ho preguntava perquè ho veig un mal ús del 2.0. Perquè una cosa és que com fan l'Herrera o en Puigcercós els líders es pensin força a qui accepten d'"amic". Ja està bé. L'altra, com fan Montilla i Carretero*, és que directament no es plantegin l'opció de ser-hi. Però que hi siguis i no puguis aprofitar-ho del tot...
.
* en Carretero hi té un grup de suport, no un espai personal. En aquest sentit, per cobrir l'espectre Rcat, vaig demanar "amistat" a la Rut Carandell... de qui encara n'espero resposta...
1 comentari:
Sí, és una limitació del Facebook, aquesta dels 5.000 amics. Quan l'Ernest Benach hi va arribar també va fer una pàgina, que no té límit d'admiradors. Potser s'haurien de plantejar començar per aquí. Detecto una santa mania a fer usuaris per qualsevol cosa, sense explorar prèviament les possibilitats de les pàgines o grups.
Publica un comentari a l'entrada