On són avui els Schlesinger?

Fa temps que penso que la política contemporània viu escandalosament mancada de protagonistes de gruix. Els líders polítics actuals, en la seva immensa majoria, en són un exemple, però això no deixa de ser la punta de l'iceberg d'una tendència que afecta la classe política en general. Sembla com si els cervells, els talents i les persones amb veritables inquietuds transformadores haguessin vist clar que la política no és la millor via per materialitzar les seves potencialitats.

Però sense voler entrar gaire a donar voltes a aquest pensament, avui em limitaré a exemplificar com es palpa aquesta realitat més enllà dels grans lideratges. De fet, com es palpa a través del backstage, dels qui parlen a l'orella del líder, dels assessors a l'ombra, dels spin doctors.

Ha mort Arthur Schlesinger, amic i conseller dels Kennedy durant molt de temps, i qui va ser un dels més famosos historiadors nord-americans del segle XX. JFK, un dels grans de la política del segle passat, tenia en els seus consellers –començant pel seu germà Robert– un dels secrets del seu èxit. La seva figura, la seva personalitat, no era mediocre i mai va tenir la necessitat d'envoltar-se de gent d'aquesta mena per sentir-se confortable. Al contrari, ell va ser gran perquè les seves propostes i les seves paraules, lluny de semblar petulants, ampul·loses però buides, eren fruit d'una estratègia i d'uns plantejaments de fons que avui en dia no es troben gairebé per enlloc.

Quan mor una d'aquelles rutilants estrelles de Hollywood, els mitjans sempre parlen d'un dels últims representants de l'època daurada de la meca del cine. Amb l'adéu d'Arthur Schlesinger trobo que tornem a dir una mica més adéu a una política que potser mai va ser daurada però que en part es troba a faltar. On són avui en dia gent com ell? A la política són difícils de trobar...

Schlesinger va guanyar dues vegades el premi Pullitzer, una d'elles pel primer dels seus dos llibres que us recomano especialment:

• Robert Kennedy and His Times (1978), sobre un d'aquells polítics que honoraven l'exercici de la cosa pública.

• A Thousand Days: John F. Kennedy in the White House (1965), una crònica sobre l'Administració Kennedy, escrita poc després de l'assassinat del president, i que li va valer un dels seus dos premis Pullitzer.