Ahir va morir Josep Maria Huertas Clavería. El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, un periodista de referència, un mestre, un entrevistat que em va regalar uns moments impagables i un veí del meu Poblenou, del qual n'era més militant que servidor. No debades va ser fundador de l'Associació de Veïns del Poblenou.
Recordo que d'entre les moltes coses que vam parlar va dedicar una llarga estona als seus amics Joaquim Roglan i Josep Martí Gómez. Va dedicar una bona estona a aquell periodisme que va ser i que avui és una mica menys. D'aquell despatxet que em comentava que tenien aquests i altres veterans de la casa a l'antic edifici de La Vanguardia. Vam parlar molt d'això... i del Poblenou.
Un altre dia ens vam trobar en la presentació del primer volum de les memòries del Paco Candel, a qui ell s'estimava especialment. Recordava l'entrevista que havíem tingut feia més d'un any, i com sempre era emfàtic en la seva conversa. Vital i somiador. Així el veia jo. Com un il·lustre de la nostra professió.
El seguiré llegint. El periodisme ja ho té, això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada