
Recordo que d'entre les moltes coses que vam parlar va dedicar una llarga estona als seus amics Joaquim Roglan i Josep Martí Gómez. Va dedicar una bona estona a aquell periodisme que va ser i que avui és una mica menys. D'aquell despatxet que em comentava que tenien aquests i altres veterans de la casa a l'antic edifici de La Vanguardia. Vam parlar molt d'això... i del Poblenou.
Un altre dia ens vam trobar en la presentació del primer volum de les memòries del Paco Candel, a qui ell s'estimava especialment. Recordava l'entrevista que havíem tingut feia més d'un any, i com sempre era emfàtic en la seva conversa. Vital i somiador. Així el veia jo. Com un il·lustre de la nostra professió.
El seguiré llegint. El periodisme ja ho té, això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada