És nascut a Barcelona, alcalde d'Evry, jove, dinàmic, decidit, contestatari, incòmode per a la direcció del seu seu partit. En tot plegat, excepte el factor de naixement i la ciutat que dirigeix, molt ens podria recordar al perfil de l'actual president francès, Nicolas Sarkozy. El perfil d'en Sarko que fa uns anys ja apuntava maneres.
Manuel Valls va fer costat a Sègoléne Royal, però ara que l'invent ja es veu que fa figa ben bé del tot, i ara que Valls ja té uns anys més al darrere i un major rodatge, no descarta fer un salt més en la seva prometedora carrera política. Vol ser cap de llista del PS a les presidencials del 2012. Ja ha posat nerviosa una Martine Aubry* que no acaba d'entendre que el seu millor moment fa temps que va passar.
Manuel Valls va fer costat a Sègoléne Royal, però ara que l'invent ja es veu que fa figa ben bé del tot, i ara que Valls ja té uns anys més al darrere i un major rodatge, no descarta fer un salt més en la seva prometedora carrera política. Vol ser cap de llista del PS a les presidencials del 2012. Ja ha posat nerviosa una Martine Aubry* que no acaba d'entendre que el seu millor moment fa temps que va passar.
S'obre una esperança de futur en un esquarterat Partit Socialista francès? És telegènic. I el seu discurs transmet esperança, il·lusió. Es treu del damunt la sarkozytis que afecta la cúpula i bona part del seu partit, rebutjant "l'antizarkozysme forçós". Apunta maneres. De moment només això. Però caldrà seguir-li la pista.
(*) Fixeu-vos en la data del seu últim post...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada