Hi ha un nou ull que tot ho veu

Va passar arrel de la crisi política que van desencadenar els atemptats de l'11-M a Madrid, l'any 2004. Mentre Aznar anava trucant un per un els caps dels principals diaris per convèncer-los de la seva versió, i mentre la seva ministra d'Afers Exteriors, Ana Palacio, anava trucant també als ambaixadors o als seus homòlegs de països estrangers per fer tres quarts del mateix, "l'altra versió dels fets" arribava a milions de ciutadans, sobretot a través d'Internet. Ho hem dit ja alguna vegada però ens cansarem d'insistir-hi. Hi ha un canvi de paradigma en la comunicació i, per tant, en la comunicació política. Els mitjans tradicionals segueixen sent útils, però les noves tecnologies de la comunicació esdevenen un mitjà rebel enfront d'altres que si no han estat domesticats sí que com ha mínim podríem dir que presenten pocs secrets per al poder.

El quart poder de la premsa és avui una realitat que es reforça i que agafa impuls, sobretot de la mà de les noves tecnologies de la comunicació. Ho vam veure l'11-M i ho hem vist en molts altres episodis destacats. Un nou exemple el tenim avui amb l'afer de la censura que TVE-1 ha aplicat a l'entrevista que Jesús Quintero ha fet aquesta setmana al periodista José María García. Debat a banda és preguntar-nos quin escàndol i quantes manifestacions hi hauria ara en contra del govern de torn (per censor), si aquest fos del PP i no del PSOE com és el cas. Només ho volia deixar sobre la taula.

Però la gran pregunta és si realment els qui manen s'estan assabentant d'alguna cosa. És que no aprenen? És que no podien calcular que en l'era d'Internet, seria en qüestió d'hores que l'entrevista es pogués veure a tot arreu? Ara no només el veuran els seguidors de Quintero o de TVE-1. L'hem vist, per exemple, fins i tot els soferts culers que dimecres estàvem per altres coses...

Té sentit aplicar aquest tipus de censura o d'intentar controlar matusserament el flux de la informació, quan aquesta comença a esdevenir com l'aigua o la sorra fina que se t'escapa entre les mans? No sóc jo qui ha d'aportar possibles alternatives als polítics, especialment perquè trobo genial aquest panorama. Però potser que hi pensin una mica més del que ho estan fent. El quart poder comença a no ser només cosa dels periodistes, que també. Hi ha un nou "ull que tot ho veu", i aquest no és la televisió. Celebrem-ho. Pensem-hi. Treballem-hi.