ZP juga a escacs... però no és l'únic que s'hi posa

Avui el mestre Enric Juliana a can La Vanguardia i l'amic David Portabella a can Avui coincideixen en parlar d'escacs. I encara diria més, coincideixen en parlar d'escacs per referir-se a ZP i el seu actual moment polític.

.

El moment "gambito de caballo", de Juliana, impagable com sempre, amb aquesta crònica setmanal que ens regala aquest periodista nostre que tenim a Madrid, barreja dels Xammar, Pla i perles d'altres èpoques. I l'amic Portabella, descobreixo que és un altre malalt d'Ala Oeste de la Casa Blanca, per cert, també citada en la crònica de Juliana. Portabella concretament cita un capítol que servidor va destacar en aquest blog fa dos anys i que aquí us linko per fer-vos-en context.
.
En la crònica de Juliana apareix el nom d'un personatge que el recent llibre El Maquiavelo de León està posant damunt la taula, segurament més del que tots dos voldrien: Javier de Paz. Conseller àulic de ZP per a qüestions ecòmiques, és un dels suports a l'Ala Oest de la Moncloa, aquella que servidor va descriure en un llibre que veig amb goig que no passa de moda: Els spin doctors. Com mouen els fils els assessors dels líders polítics. Aquí, la versió en espanyol.
.
La setmana passada, a la mateixa Vanguardia, parlant del llibre sobre el maquiavèlic ZP, feien un desglossament (en imatge adjunta en aquest article) que citava la pràctica totalitat dels protagonistes del capítol José Enrique Serrano, amb el permís de Miguel Barroso, del meu llibre. Us convido a repassar-lo, als qui el tingueu, i a abraonar-vos-hi, als qui encara no heu llegit aquesta criatura literària que tinc en tanta estima.
.
Perquè la política és això, escacs i estratègia sotmesa a la comunicació. Per això aquesta setmana ha caigut Nieves Goicoechea com a Secretària d'Estat de Comunicació. Per això és la tercera que cau en pocs anys. Primer va ser Barroso (marit de Chacón), que va veure clar que seguiria influint però molt més des de fora del complex monclovita. Després el voluntariós Moraleda. I ara la noia de Prisa. No és casualitat. Aquí sempre s'acostuma a disparar al pianista quan les coses no agraden. I qui ha d'orquestrar el gran teatret de la política governamental és peça especialment fràgil. A l'Ala Oest de qualsevol govern, el ritme frenètic és cruel de mena. Potser per això Barroso i De Paz no hi treballen però influeixen tant en ZP.
.
Una perleta última. Sobre el moment "gambito de caballo", llegiu aquesta breu i simpàtica crònica de Victoria Prego: Un curioso y secreto encuentro. Madí i De Paz, any 2006. Vés que això, com el "gambito" d'ara, no l'hagi filtrat algú del PSC o d'ERC per allò de respondre-hi amb un "Contragambito Falkbeer"....
.
I aquí l'àudio dels Moments Aira d'ahir a El Suplement, a can Catalunya Ràdio. També sobre política i comunicació.
.