És la nostra Joan Laporta. Més ben dit, seria la nostra Laporta si aquest ja estigués fent política, si tingués un gran partit al darrere i si fos el populista que ens vénen que és. En el cas d'Esperanza Aguirre, a més, té especial mèrit el toc testosterònic que supura.
Igual com amb Laporta, els cops han anat confegint un personatge a la contra del políticament correcte. I això té el seu públic. Un d'emergent, per cert, en temps de liquiditats socials i de desafeccions polítiques. Però així com Laporta busca fer forat en un catalanisme desacomplexat, Aguirre ja és catalitzador d'un espanyolisme desacomplexadíssim que aquí ens sona groller però que allà se sent molt còmode amb ell mateix, amb els seus símbols, amb les seves tradicions, i ara amb la seva productivitat econòmica. Curiosament, l'espanyolisme del qual fa bandera la populista Aguirre es lliga a un Madrid d'èxit, igual com Laporta vol lligar el seu projecte a l'èxit blaugrana dels últims temps (...)
(per llegir complet l'article d'aquest dissabte a can Avui, cliqueu aquí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada