dijous, de març 04, 2010

Més pals, més vots

.
El pals li escauen bé. Ja s’hi ha acostumat, i fins i tot ara si no hi fossin els trobaria a faltar. No debades, les crítiques el faran ser o no ser en el tauler polític que quedarà definit després de les properes eleccions catalanes. Si encara li’n queda algun dubte, les perdigonades el decidiran del tot a presentar-se. I un cop fet aquest pas, els dards dels seus detractors el trauran d’entre els extres i faran de Joan Laporta un actor polític amb frase. Ho va dir l’historiador John Elliot, fa unes poques setmanes, de visita a Barcelona: “A la història no hi ha grans personatges tant perquè ells ho siguin com per les circumstàncies, que els fan grans”. Els seus adversaris, en aquest cas, poden acabar fent Laporta gran, ara en política.

Per a bé i per a mal, amb una personalitat ben definida en l’imaginari d’un tant per cent de ciutadans que ni el José Montilla president ni la resta de candidats no iguala, el líder culer que ara ho vol ser de l’independentisme reloaded es presentarà sens dubte a les properes eleccions, i molt de la seva estratègia quedarà confiat als atacs que pugui rebre dels altres partits. Perquè Laporta pot ser un potent catalitzador del vot “rebotat”, del vot dels desencantats de la política en general, dels qui volen sotragada, vingui de la mà de qui vingui, això sí, només si els promet allò del “pit i collons”. Laporta els ho pot oferir. ERC ja no.

Aquest públic potencial, però, davant el procés electoral explícit, veurem si acaba votant amb l’estómac o si finalment ho fa pensant en la butxaca, en la hipoteca o en els efectes del tripartit. Només si arribat el període electoral oficial Joan Laporta segueix essent l’ase dels cops, ara però en l’arena política, aquest públic el votarà sense pensar-s’hi (...)
.
(Per llegir el text complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
.

1 comentari:

Marc Elena ha dit...

bon article!
he flipat amb el comentari del Singular.. i és "que la gente está mu mal..."