Cortines de fum a la Z(P)

Zapatero, o com revestir-ho tot d'un suposat tarannà (talante), és a dir de no-res, ja que el tarannà sol no és res, sinó que necessita anar acompanyat d'un adjectiu, ja sigui "bo", "dolent", "criminal", "entranyable" o "impresentable". Però no. Ell ens ven tarannà així pel brot gros i (això sí) amb un somriure. Però, i més enllà d'això què? Ens aporta realment alguna cosa més enllà de paràlisi a Catalunya?

Ahir en vam tenir una mostra. Compareix al Congrés i diu que ho fa per iniciativa pròpia, com reivindicant-se la valentia i la generositat, però després que en unes quantes ocasions anteriors s'hi havia negat. I quan es decideix finalment programa aquest retre comptes davant la cambra legislativa espanyola (casualitats de la vida) el mateix dia en què es llegeix la sentència del judici als imputats pel major atemptat terrorista de la història d'Europa. El judici ja hi era. Evidentment no és una cortina de fum fabricada pels estrategs socialistes. Però és evident que aquests se n'han servit en aquesta direcció. Subtilment, amb tarannà. A la Z(P).

Resultat? Algú ha vist el cas TGV a les portades dels diaris? Sí, al diaris catalans, i en petitet. Però el protagonista de la jornada qui és? En Bermúdez, l'Egipci, la Manjón... Però no la impresentable Álvarez, els esvorancs a can Bellvitge o el què se n'ha fet del "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya".

Una senyora cortina de fum ben projectada, esbombada, festejada i revestida d'aquest tarannà tant dels temps que corren. Tant de Z(P).