dimecres, d’abril 13, 2011

Viatge al centre


La mítica obra de Jules Verne Viatge al centre de la Terra presentava un objectiu clar: arribar allà on ningú no ho havia fet abans. Aquest viatge, quan va ser concebut pel genial autor francès, l’any 1864, va ser sinònim de novetat, d’atreviment. Ara, quan segles més tard ens plantegem el viatge al centre més famós, estem parlant del polític. És el més present als mèdia. Un recurs gens novetat, entès com a antítesi d’aventures. I el més divertit de tot és que no és un punt concret. És mòbil. Es desplaça. Però n’hi ha que encara no ho han entès, i d’aquí que se n’allunyin a la mateixa velocitat amb què ells creuen que corren. La consulta per la independència del 10-A ens ho ha tornat a mostrar.

A Catalunya fa anys que les enquestes, una rere l’altra, les del CEO i les dels diaris i les de les ràdios i les de les televisions, ens demostren que el centre polític s’ha desplaçat vers el camp sobiranista. Cada dia més, més capes de la població, més transversals territorialment, generacionalment i econòmicament, contemplen la desconnexió d’Espanya com una alternativa viable. «Residuals o independents», ha deixat dit el president Jordi Pujol en un altra mostra del seu olfacte per detectar els signes dels temps. Ell millor que ningú és paradigma de com a molts els hi han empès. Recorden aquella que era rebel perquè el món l’havia fet així? Doncs cada dia n’hi ha més que són sobiranistes perquè Espanya els ha fet així. No d’un dia per l’altre. No de forma voluntària però sí militant. Massa intents, massa unilaterals, massa ignorats, massa menystinguts, massa fracassats. I la desconnexió ha anat donant-se. De forma acumulativa, sense estridències. S’ha anat obrant el canvi.

Puja una generació que ha crescut sense cap necessitat d’assumir la fatalitat, i a aquesta s’hi suma una de més gran que s’ha engrescat amb la idea. Per què seguir pensant que sempre hem de perdre? Per què seguir pensant que com a màxim podem aspirar a l’empat? I el centre, que és un estat d’opinió, s’ha mogut amb la gent. No ha estat cosa de dos dies. No l’ha liderat ni la lidera cap ombra de populisme (...)