Somriure lluent, barbeta prominent, i sap que és guapo. Parlem del president Artur Mas? No, és Buzz Lightyear, el popular astronauta coprotagonista de la saga de pel·lícules animades Toy story. Aquesta setmana, la seva frase més famosa l'ha aproximat a Mas: “Fins a l'infinit i més enllà!”. El president l'ha utilitzat per agafar impuls, emulant en Buzz, al crit subliminar de “fins al sottogoverno i més enllà!”. Moment àlgid, dimecres a Palau.
L'enfocament comunicatiu de la setmana més hiperactiva de Mas en els últims temps ha estat de manual: segmentació de públics i un missatge clar. Una estratègia comunicativa que en essència va fer triomfar un Barack Obama que va aplicar-la molt bé en campanya, recolzant-se en Internet, però no només això. En els multimèdia hi ha el secret de l'èxit. I aquesta ha estat la setmana gran de Mas, un projectar sobre diversos públics la versió governamental del seu simbòlic primer tram. Amb un acte especialment important, el de dimecres al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, amb un públic objectiu clar: el sottogoverno. No els líders d'opinió que hi havia a la sala. No els consellers. No la societat civil allà convocada. L'acte anava directe als oficials amb un peu a la trinxera. Secretaris generals i directors generals de departaments que han d'executar a diari la part més desagraïda d'una política en què no hi ha calés i en què ara toca retallar les subvencions, si no retirar-les directament. I igual que Obama ha presentat el seu últim pressupost sota l'eslògan “Winning the future” (guanyant el futur), Mas es va plantar dimecres davant el sottogoverno amb una frase que presidia l'acte i que el recorda: “La feina d'ara és el nostre futur”. És el missatge. Hi haurà futur si sabem assumir el present.
“Si aquesta part de la tropa la tenim motivada, si assumeixen el repte i el moment crucial, la resta anirà com una seda”, va admetre un dels homes de Mas. Fins al sottogoverno i més enllà. S'ha criticat molt l'acte de dimecres a Palau, però era obvi que el president respondria a l'expectativa creada pels cent dies. Sobretot davant els seus oficials, però no només això.
L'acte central de la seva setmana gran ha volgut ser sobretot un missatge en clau interna. En clau de reforçament de la moral d'una tropa en part aclaparada, com la resta, per la magnitud de la tragèdia. Ells, dempeus a la sala, eren protagonistes al davant de la majoria dels que hi eren asseguts. I, en acabat, va dir un dels interpel·lats: “És veritat; la gent ha pres consciència del moment complicat més del que transmet la premsa i del que vol admetre l'oposició”. Si en política tens els oficials així de motivats en plena batalla en territori hostil –llegeixi's la crisi–, un objectiu important ja el tens cobert (...)
1 comentari:
Si senyor! motivar als que portan el timó, això és el que cal!
La població ja pensem amb un futur ple, ja tenim esperanza, ja ens estem apretan el cinturó! Ara esperem el mateix dels nostres governans, estem a les seves mans!
Tot el meu recolzamenten Mas & Cia.
Publica un comentari a l'entrada