Twitter és comunicació. És professió. És amistat. És lleure. És lectura. És entreteniment. És diàleg. És compartir. És un dels grans invents de la fase 2.0 d'Internet. Moltíssima gent en via al marge, clar. Però... som conscients de quanta altra gent s'hi arriba a moure a diari, minut a minut?
El vaig descobrir, primer amb mirada escèptica, i no gaire després m'hi va enganxar. Fins que divendres passat no m'ho va demanar en Toni Bravo en el seu Twitrepor, del programa Extraradi de COMràdio, no m'havia plantejat quantes piulades faig al dia. I són unes quantes, sí.
D'això en vam parlar divendres passat en plena Plaça Catalunya, amb en Toni i na Gina Tost. De twitter, de comunicar, de compartir, de periodisme, d'oci, de cultura, d'en Joan Antoni Barón, d'en Xavier Trias, de la Mònica Capell, d'eleccions, de rebaixes... i de més coses i persones que hauríem parlat si ens hi haguéssim posat, perquè cada dia més, gairebé tot el que passa... passa també pel twitter.
M'he trobat amb molta gent (sorprenentment també uns quants companys professionals de la comunicació) que m'han dit aquella mítica frase de... "això és per a gent que té temps". Divertit, oi? I m'ho diuen a mi. Com li deien a l'Ernest Benach que si jugava quan com a president del Parlament donava exemple de diàleg 2.0, amb una nova manera de comunicar que només menyspreen els qui n'ignoren la substància.
Aquí l'àudio d'un moment radiofònic molt ben trobat. Twitrepor amb Toni Bravo, Gina Tost i servidor, aquest dilluns 10 de gener de 2010.
El vaig descobrir, primer amb mirada escèptica, i no gaire després m'hi va enganxar. Fins que divendres passat no m'ho va demanar en Toni Bravo en el seu Twitrepor, del programa Extraradi de COMràdio, no m'havia plantejat quantes piulades faig al dia. I són unes quantes, sí.
D'això en vam parlar divendres passat en plena Plaça Catalunya, amb en Toni i na Gina Tost. De twitter, de comunicar, de compartir, de periodisme, d'oci, de cultura, d'en Joan Antoni Barón, d'en Xavier Trias, de la Mònica Capell, d'eleccions, de rebaixes... i de més coses i persones que hauríem parlat si ens hi haguéssim posat, perquè cada dia més, gairebé tot el que passa... passa també pel twitter.
M'he trobat amb molta gent (sorprenentment també uns quants companys professionals de la comunicació) que m'han dit aquella mítica frase de... "això és per a gent que té temps". Divertit, oi? I m'ho diuen a mi. Com li deien a l'Ernest Benach que si jugava quan com a president del Parlament donava exemple de diàleg 2.0, amb una nova manera de comunicar que només menyspreen els qui n'ignoren la substància.
Aquí l'àudio d'un moment radiofònic molt ben trobat. Twitrepor amb Toni Bravo, Gina Tost i servidor, aquest dilluns 10 de gener de 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada