dissabte, de gener 08, 2011

Igualtat de tracte

(L'article que aquest dissabte NO em publica can Avui per una confusió de calendari. I com que feina feta no fa destorb, tant per tant, no perdrem ni el somriure ni el material treballat, i aquí que us penjo la peça. Bona lectura!)


Igualtat de tracte

Un jove Sigmund Freud, molts anys abans de convertir-se en el pare de la psicoanàlisi, va deixar dit: “M’importa tant la impressió que m’ofereix el meu sastre com la del meu professor”. Tenia clar com d’important és l’aparença. Perquè el fons de les coses és molt important, però i la forma? Ai, l’estètica! Cada dia pesa més. Però a les Espanyes segueixen sense aturar-s’hi de veritat.

Ahir la Ministra de Sanitat i Afers Socials, Leire Pajín, que en si mateixa ja pel baix nivell que traspua és tot un desafiament a les mínimes formes en política, va anunciar que el govern espanyol ha aprovat l’esborrany de la llei d’igualtat de tracte. Una norma que diuen que té com a objectiu “garantir la no discriminació per naixement, per origen social, sexe o raça”. Segur? Del tot? O en falsa aparença, una vegada més?

Això el mateix dia que tots els digitals anaven plens d’una innocent broma del programa de Catalunya Ràdio Tot és molt Confús –on col•laboro, diguem-ho tot–. Van trucar a La Zarzuela i van felicitar l’aniversari a Joan Carles I, tot jugant amb l’equívoc de si la trucada era de part d’Artur Mas, i no de Pere Mas, el conductor de l’espai. La notícia? A petició de la Casa Reial, el moment no es va emetre via ràdio.

Quin mal als ulls que fa, oi? Més en plena era d’Internet, que es passa per l’arc del triomf aquestes antiestètiques discriminacions “per naixement i origen social”. Això sí que és igualtat de tracte. Com a mínim a la xarxa. I si l’esborrany de Pajín no s’hi anivella, potser que ens l’estalviï.

15 comentaris:

Martí Nadal ha dit...

No hi estic pas d'acord. Tinc entès que a CatRàdio si una persona que és gravada no està d'acord que s'emeti el tall de veu, pot "censurar-lo". Molt correcte. Imagino que això també hauria de ser igual per tothom, no? Més enllà d'això, la "broma" és un fiasco en majúscules, fins al punt que he sentit vergonya aliena al escoltar-lo.

PS: Avui, un mes i mig després, he vist el teu missatge via twitter. M'ho haig de mirar una mica més...

Siau Toni

TONI AIRA ha dit...

més coses, t'hauries de mirar més sovint... i amb més atenció. la gravació, per exemple. quan el rei diu que no saluda perquè ja l'estan gravant i que per tant ja els dedica la salutació que els ha fet abans... això (podem entendre) que és un ok a la gravació, no?

en tot cas, més enllà de la gràcia que pugui tenir o no el document, és obvi que de bromes d'aquestes al programa se n'han fet un munt (com se'n feien un munt -en aquest cas imitant personatges famosos i tot- a can "minoria absoluta") i tot plegat ha sortit en antena sense problemes. sempre... fins que han tocat a qui han tocat. com a mínim això mereix de reflexió crítica. per als periodistes especialment, però per a tots plegats en general.

Anònim ha dit...

Tenen en els habitants de la Zarzuela "entre cotons". Amb ells poca broma!Segons diuen son "el standarte de España". Si senyor una España profunda,on encara la dita ... con el clero hemos topado, continua vigent.
Gràcies per fer-nos gaudir del seu article!

Nicolás Tomás Lanchon ha dit...

Igual que vostè té dret a decidir si li agradaria incloure o no un tall de veu seu, ell també pot exercir aquest dret. Per altra banda, ón s'ha vist que un mitjà de comunicació públic, amb el finançament de tots els catalans, se'n rigui mitjançant la broma d'una figura com la del cap d'Estat?

TONI AIRA ha dit...

parlant de drets, és obvi que el nostre protagonista gaudeix d'uns quants més (i de menys deures) que la resta dels seus mortals conciutadans. quant a bromes amb els caps d'estat... faci una ullada als guinyols, per exemple els britànics o els francesos, i observi fins a quin punt allà es pot transgredir sobre el cap d'estat fins a extrems en el nostre estat inimaginables.

Nicolás Tomás Lanchon ha dit...

Tota la raó, però per a això ja tenim el Polònia. Però d'aquí a involucrar-lo directament. Tots els drets que té (no molts més) els hem donat nosaltres amb la votació de la Constitució. Per altra banda, no s'ha d'oblidar que tambés és persona, per sobre de cap d'Estat. És més, si no ha volgut deu ser per raons personals respectables... perquè el to en el que va contestar la trucada era molt agradable.

TONI AIRA ha dit...

per contestar tots els fronts que m'obre:

1. no trobo que un únic programa hagi de tenir l'exclusiva de la sàtira política.

2. uns quants més sí que en té (d'oficials i d'oficiosos).

3. quan diu que la constitució la "vam votar" es refereix als nostres pares, oi? ;)

i 4. era tan agradable el seu to que fins i tot (si escolta bé la conversa) va dir que ja que segur que l'estaven gravant que fessin servir les seves paraules d'agraïment com a salutació al programa. després el seu equip va tenir el tradicional atac de pànic en constatar la pròpia incompetència i van decidir actuar a la feudal. i això ja és una altra cosa que res té a veure amb la persona, a qui per cert en cap moment s'humilia en absolut amb el document.

Nicolás Tomás Lanchon ha dit...

Trobo que n'està fent un gra massa, amb tot el respecte.

TONI AIRA ha dit...

per què dialogo via arguments? voldria potser que li donés la raó tot i no coincidir amb vostè? això sí que seria fer un gra massa, no?

Nicolás Tomás Lanchon ha dit...

No ho dic en aquest to, ni molt menys. Aquesta mateixa pluralitat (i sinó neutralitat) és precisament la que necessitarien els mitjans de comunicació públics (realment molt corrompunts, des de Telemadrid a TV3). Però crec que l'ha de tractar també com a persona. No estaria malament plantejar una reforma de la Constitució, però el fet és que ara mateix, jurídicament parlant, els seus drets són voluntat del nostre poble. Per últim, no em tracti de vostè... sóc bastant més jove que vostè... És un debat interessant, però em retiro a estudiar. L'aniré seguint! ;)

TONI AIRA ha dit...

seguim, seguim! però sobretot no confongui (el tracte de vostè m'agrada) la crítica amb la falta de respecte a les persones. tinc clar que el rei és persona. i precisament per això (perquè és persona i no semi-déu) tinc claríssim que pot ser objecte de crítica i de paròdia com la resta de mortals.

Nicolás Tomás Lanchon ha dit...

M'agradaria seguir, el problema és que les necessitats acadèmiques em criden severament. El problema és que molts cops, des de mitjans públics, es practica l'insult, ja no al rei... sinó a determinades idees polítiques totalment legítimes dins una democràcia. Però com aquest no és el cas, ho deixaré per un altre debat. El problema és que no pot tractar d'incompetent el Rei per aquesta trucada, realment és un dels forjadors de la democràcia espanyola -juntament a molts altres, i deixant de banda la seva arribada al càrrec-. Ell podria haver seguit el llegat de Franco, però no ho va fer. Podem tenir un debat sobre el sentit de la seva figura en l'actualitat, però no trobo oportú parlar d'incompetència. Això sí, des d'una visió molt personal, com la seva. Ara sí que em sap greu, però l'hauré de deixar... Sinó els seus companys de treball se'm menjaran amb patates amb els exàmens. Salut

TONI AIRA ha dit...

d'acord, faci. però sobretot pari més atenció als apunts de la que dispensa als meus comentaris, ja que si llegeix bé veurà clar que jo no he parlat en cap moment d'incompetència del monarca, sinó del seu equip. bon estudi.

. ha dit...

Estimado Sr. Aira

Me llamo Marcos Ley y soy un joven escritor de Barcelona. Lo primero que quiero decirle es que soy un fiel seguidor de su trabajo. Me encanta su forma de comunicar. Le sigo. Lo siguiente viene enlazado, le explico.
Tengo un Blog en el que escribo un poco de todo, pero sobretodo, y, últimamente, escribo Nanorrelatos ( historias ultra-breves de 10 palabras ) Pongo cada día todo mi empeñó y mi ilusión, con el objetivo de escribir cada día mejor. Mi deseo es muy sencillo, ser leído. Nada más. ¿Por qué le cuento todo esto? Pues bien, sin más dilaciones, y espero que sin demasiada osadía, lo que le quiero decirle es que me encantaría, si puede, y por supuesto, si quiere, es que le echase un vistazo a mis Nanorrelatos ¿Por qué? Porque considero y confío en su criterio y seguro que de él puedo aprender mucho. Para mí sería un privilegio. Aunque paradójicamente no he sido muy breve, eso es todo. Por último quiero agradecerle su tiempo y su atención. Muchas gracias.

Un cordial saludo

Dirección de mi blog:
http://marcosleyjimbo.blogspot.com
http://twitter.com/ marcosleyley
Marcos Ley González.

Carles ha dit...

M'impressiona que gent tan jove tinguin un suport tan acrític al rei d'Espanya/Constitució espanyola i que el considerin 'forjador de la democràcia'...