França i el seu president estan de moda. Ho celebraré amb una cita de l'exprimer ministre Édouard Balladur: “La por s'utilitza al servei de les dictadures. En democràcia el polític ja no busca fer por, sinó agradar, conquistar amb totes les armes de seducció”. Pobre Balladur. Per molt que hagi escrit Maquiavel en democràcia no coneix món. Catalunya com a mínim.La por. Francesc-Marc Álvaro en parlava aquesta setmana: “No deien que la por és de dretes?”. En la campanya catalana que ja ens ha posseït del tot, no ho és en absolut. Ans al contrari. I s'està acarnissant especialment amb el sobiranisme.
El PSC fustiga dia sí i dia també els seus socis d'Esquerra, amb una campanya que estigmatitza l'independentisme. Els dards socialistes van dirigits a CiU, però a qui ensorren del tot és a l'independentisme institucional. Perquè, o Montilla renega sense el més mínim pudor d'una ideologia que li ha fet de crossa per esdevenir president, o directament dóna rang d'oficialitat a la renúncia que ERC hauria fet del seu ideari i que hauria obert camí a noves ofertes com Solidaritat o Reagrupament.
Davant d'aquest panorama, Esquerra no pot fer simulacres d'unitat de l'oferta electoral sobiranista en paral·lel al discurs de la por que emet respecte de SCI i RCat. No pot seguir imitant el PSC també en això. Perquè a Esquerra el PSC sempre la tindrà si es dóna la xamba que tornen a sumar. Però o ERC s'entén amb Laporta i Carretero, o la unitat d'aquests dos, que encara no podem descartar del tot, li passarà pel damunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada