.
El tripartit i els qui el composen, PSC, Esquerra i ICV, són a dia d’avui una espècie de Llei de Murphy amb potes. Durant els seus ja set anys llargs de vida, el tripartit ha estat sinònim de Dragon Kahn, d’inestabilitat, de crisi. Però mai tant com en els últims mesos tot allò que s’havien proposat els seus integrants havia tendit tan sistemàticament al desastre.
El PSC, amb un líder i president de la Generalitat que no pot ni assumir fer-se la foto amb un lema com “Som una nació. Catalunya decideix”, és el gran damnificat d’aquest moment que tant flaira a final de règim i que tot apunta que és un final de cicle claríssim. Tot els surt malament. Tot se’ls gira en contra. No encerten ni una. No convencen ni els seus.
Ara han quedat en evidència arran de la manifestació de dissabte en favor de l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya. Han demostrat com anys i panys mirant de treure’s del damunt l’etiqueta del PSOE es poden dinamitar en pocs dies. I tot per quedar voluntàriament i unilateralment en evidència per un lema que cap president de la Generalitat no hauria de témer defensar, al carrer o allà on faci falta: que el poble de Catalunya tingui la paraula.
Que a més el PSC hagi utilitzat tan grollerament la senyera com a instrument al servei de la seva tàctica política ofèn el catalanista més light. I tot al servei de no exposar el seu màxim mandatari a una foto incòmoda per al PSOE, per a Espanya. Fixin-se com ens hem de veure. Quin paper més galdós, no troben? (...)
.
(Per accedir a l'article complet, cliqueu aquí)
.
I aquí l'àudio d'El consultori del Doctor Aira aquest dimecres 7 de juliol al Tot és molt confús. Per cert, que el moment Pujol al vídeo amb el cartell de l'Impossible posa una mica la gallina de piel, no?
.
El PSC, amb un líder i president de la Generalitat que no pot ni assumir fer-se la foto amb un lema com “Som una nació. Catalunya decideix”, és el gran damnificat d’aquest moment que tant flaira a final de règim i que tot apunta que és un final de cicle claríssim. Tot els surt malament. Tot se’ls gira en contra. No encerten ni una. No convencen ni els seus.
Ara han quedat en evidència arran de la manifestació de dissabte en favor de l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya. Han demostrat com anys i panys mirant de treure’s del damunt l’etiqueta del PSOE es poden dinamitar en pocs dies. I tot per quedar voluntàriament i unilateralment en evidència per un lema que cap president de la Generalitat no hauria de témer defensar, al carrer o allà on faci falta: que el poble de Catalunya tingui la paraula.
Que a més el PSC hagi utilitzat tan grollerament la senyera com a instrument al servei de la seva tàctica política ofèn el catalanista més light. I tot al servei de no exposar el seu màxim mandatari a una foto incòmoda per al PSOE, per a Espanya. Fixin-se com ens hem de veure. Quin paper més galdós, no troben? (...)
.
(Per accedir a l'article complet, cliqueu aquí)
.
I aquí l'àudio d'El consultori del Doctor Aira aquest dimecres 7 de juliol al Tot és molt confús. Per cert, que el moment Pujol al vídeo amb el cartell de l'Impossible posa una mica la gallina de piel, no?
.
1 comentari:
Veient l'espot de "somniem" em venen en ment dues referéncies. Per una banda un spot de one.org, on van fer un espot on celebrities anaven anunciant també les seves paraules a mida que sortien, contruint un discurs per la pobrsa.
Curiositat afegida: mira el pla de les imatges, si fa no fa és bastant semblant.
http://www.youtube.com/watch?v=pbkETxo4RA0&feature=related
I per altra banda, em recorda també al espot d'Estrella Damm "La feina ben feta" conegut per tots. http://www.youtube.com/watch?v=oaczosE4NkU
Tots paraules de persones conegudes, amb tractament bastant semblant, o potser seria millor dir una combinació d'ambdues referéncies.
Ho veieu així?
Publica un comentari a l'entrada