“Perquè tenim pressa, molta pressa”. Paraules del president Heribert Barrera en el vídeo promocional d'una manifestació que no és per un Estatut sinó per la dignitat d'un poble. Ho diu traient forces d'on li'n queden, de l'ànima.
Ell i molts altres catalans d'edat ho tenen clar. No hi ha més temps a perdre. I ens diuen que no paga la pena que els altres patim allò que ells han arrossegat tota una llarga vida. Escoltin la veu de l'experiència.
Perquè Espanya no té cap pressa. Demà potser fins i tot serà campiona del món. Ells ho tenen tot, menys pressa. Nosaltres, en canvi, en tenim molta. Potser perquè intuïm que el moment de decidir ha arribat.
En llenguatge de la sempre joliua de llegir Empar Moliner diré que el meu aimadíssim Carles Soldevila ja ens ho advertia fa dècades en escriure que “les grans unitats nacionals descansen sobre un nombre de fets tangibles, però necessiten sempre una atmosfera de suggestió”. Corria l'any 1934, i aquest periodista vivia una Catalunya que volia ser i no la van deixar. Però a nosaltres qui ens aturarà? Un tribunal? (...)
(Per llegir l'article complet d'aquest dissabte a can Avui, cliqueu aquí)
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada