.M’enllitaré amb ell. És obvi. Això sí, serà cosa d’una o dues nits màxim. Una passió d’aquelles que cal de viure-les rotllo mascletà, i avall. El buscaré, el fitaré, el repassaré de dalt a baix, l’agafaré per banda, i au, cap a casa. Avui mateix si pot ser. Ara exactament no tinc present quan passarà, però tot just hagi posat un peu a les llibreries em faré amb un exemplar del llibre que ha escrit Pilar Rahola sobre Artur Mas. L’ha batejat com La màscara del rei Artur i només pel títol ja enganxa. En el meu cas, malaltia a banda, perquè ja m’apunta un front de dissensió, i això és divertit. Però veurem. Potser al final la tesi de Rahola és la meva mateixa respecte d’Artur Mas i la seva màscara. De moment, però, ja tinc nova lectura nocturna en el punt de mira.
El meu parer és que de màscara en Mas ja no en du. O si vostès ho volen, bo i admeten que d’això tots en gastem, sóc ferm defensor que el líder de CiU finalment ha trobat una que li escau, que no li fa nosa, que no el deforma, que li fa justícia i que a més ell de tot plegat n’és conscient. No havia estat així sempre. Al principi del seu periple com a relleu de Jordi Pujol van fer-li passar per un via crucis de provatures de màscara. Però al final, com gairebé sempre, la realitat és molt tossuda, es va obrint camí i així és com l’Artur Mas que veiem ara és més ell que avui però, al pas que va, menys que el qui se’ns mostrarà demà. S’ha deixat anar. Ha dit “fora màscares!” i a jutjar per moments com l’entrevista de dilluns passat a TV3, tot apunta que l’experiència està funcionant.
Diu la llegenda que el mític Néstor Luján defugia en públic de veure’s reflectit en miralls. I es justificava: “És que sóc tan lleig!” (...)
.
(Per llegir el text complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
.
El meu parer és que de màscara en Mas ja no en du. O si vostès ho volen, bo i admeten que d’això tots en gastem, sóc ferm defensor que el líder de CiU finalment ha trobat una que li escau, que no li fa nosa, que no el deforma, que li fa justícia i que a més ell de tot plegat n’és conscient. No havia estat així sempre. Al principi del seu periple com a relleu de Jordi Pujol van fer-li passar per un via crucis de provatures de màscara. Però al final, com gairebé sempre, la realitat és molt tossuda, es va obrint camí i així és com l’Artur Mas que veiem ara és més ell que avui però, al pas que va, menys que el qui se’ns mostrarà demà. S’ha deixat anar. Ha dit “fora màscares!” i a jutjar per moments com l’entrevista de dilluns passat a TV3, tot apunta que l’experiència està funcionant.
Diu la llegenda que el mític Néstor Luján defugia en públic de veure’s reflectit en miralls. I es justificava: “És que sóc tan lleig!” (...)
.
(Per llegir el text complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
.
3 comentaris:
I diu que se l'ha deixat fer perquè "li interessava".
Això comença a pintar com a "Yo soy así, y así seguiré, nunca cambiaré".
És com un puro, que basa la seva qualitat i bonança en l'autenticitat.
És una bona analogia?
i en Bombilla (com li va dir un oient de la Segona Hora a Rac1)... és que té un saleru que te l'enduries a casa a distreure les criatures a l'hora de berenar, oi?
Salut, Dom Aira
Si parlem de l'entrevista del dilluns, he de dir que la terribas li va donar molt joc. Era difícil no sortir-se'n bé.
Però el discurs segueix essent de feble construcció. En Màs no podrà portar mai una mascara de líder convincent.
És el meu parer!
jo crec, oriol, que la terribas "dóna joc" quan té davant un entrevista i no un frontó. aquest va ser el cas del mas, que no és precisament qui l'ha posat de directora de tv3...
en quant a això de "líder convincent"... veurem quan govierni, si és que es dóna el cas. de moment ja ho és per al bloc més compacte de votants en les dues darreres eleccions catalanes... tot i que val a dir que la força de la marca ciu hi ha ajudat molt.
contraste de pareceres! (com deia aquell)
abraç als dos!
Publica un comentari a l'entrada