.Avui, entrevista ministerial a can butlletí de Sobirania i Justícia, a càrrec de l'amic i millor professional Xesco Canosa. Us en reprodueixo la seva gran entradeta. I aquí la cosa completa. El text introductori, doncs:
.
Hi ha una màxima que poden trobar a qualsevol sobret de sucre: Catalunya sempre ha mirat més enllà. Per exemple, quan neix TV3 (1983) vam poder veure les sèries de televisió britàniques més in-superables. Mai més tornarem a ser iguals. Volíem ser civilitzats i per això vam dir Sí, ministre. Avui encara ens ho passem pipa amb Jim Hacker i Sir Humphrey. Aquest xoc humorístic entre el planeta dels polítics i el planeta dels funcionaris. Esclat de riure, esclat d’intel·ligència, esclat de civilització. Potser ens falta rebentar, perquè com a bon país anormal hem necessitat més de trenta anys per tenir en català l’obra que van reescriure els guionistes per publicar-la en format llibre. Ara ja podem llegir Sí, ministre (Acontravent Ed.), traduït pel periodista i professor universitari Toni Aira, un dels nostres grans experts en comunicació política. Thanks. Un nou pas cap a la civilització enmig de la barbàrie. Good save the gin!
.
Per cert! Que podeu votar el Sí, ministre com el llibre que regalareu de Sant Jordi, a la web de l'Òmnium.
I tampoc no ho puc resistir. Via el company twittero Xavier Tomàs. Gran Boris Johnson, alcalde de Londres! Això és humor britànic en estat pur. Però del bo i de l'útil. No debades, a jutjar per com va anar el bedat electoral d'ahir entre els candidats al 10 de Downing Street, l'amic Cameron necessita grans dosis de Boris en la seva campanya. Gran actiu. Quina enveja (insaníssima)!!:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada