..
I ja que intuïa que les crítiques al TC ocuparien la immensa majoria de les columnes i articles d'anàlisi d'avui als diaris, en la meva columna d'aquest dissabte a l'Avui he volgut tractar el tema des d'una òptica una mica diferent. Apuntant allò que podria haver estat però que finalment no s'ha materialitzat... per a disgust de més d'un. Aquí l'apunt:
.
Vacances (no) anticipades
.
Conversa d'ahir al matí amb un amic prohom del tripartit. Em queixo: "Una altra vegada em tornes a deixar penjat?". Irònica rèplica: "Coses del govern, però tranquil, que potser a partir de demà tinc vacances i no torno a cancel·lar més dinars a última hora". La resposta insinuava si fa no fa que, en cas que ahir el Tribunal Constitucional hagués decidit sobre l'Estatut, el seu partit (Esquerra), i per tant ell, haurien pogut sortir ejectats del govern de Catalunya. Un estil a allò que van fer la legislatura passada a tomb de l'Estatut.
I és que en les últimes hores es palpava a Esquerra com un desig poc dissimulat d'una amputació en tota regla d'allò que alguns anomenen de forma petulant la "llei de lleis catalana". Esquerra no havia votat aquest Estatut, però per aquells malabarismes de la cosa política bé podrien haver tingut opcions de cert èxit electoral si n'haguessin pogut passar com els grans defensors. Paradoxes de la política. Embolicar-se amb l'estelada hauria servit per "marcar paquet" (Puigcercós dixit) davant de José Montilla. I així, en el moment precís, plantar-se com mai abans en aquesta legislatura. A més, sempre podrien haver competit amb CiU pel flanc nacionalista, cosa que ara tenen complicada. En definitiva, hauria estat una jugada rodona. Però no ha pogut arribar (...)
.
(Per llegir l'article complet, cliqueu aquí)
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada