.De la tipografia de lletra de la campanya d'Obama se'n va parlar molt. Ara que estem a punt de veure la nova web de Joan Laporta, només un apunt: la tipografia de lletra que hi ha estat en aquests dies previs és la mateixa que la del logo del Centre d'Estudis Jordi Pujol. Primer missatge, doncs, visual, com subliminar.
.
.Joan Laporta ja ha dit sempre que Pujol és el seu polític de referència. I no cal dir que el vot de Convergència és part del públic potencial al qual es dirigeix un Laporta amb tocs de lideratge a la Pujol (guardant totes les distàncies que els diferencien, clar).
.
6 comentaris:
Tenen un aire molt semblant, però no és la mateixa tipografia. Ara, sí que pujoleja molt la font triada pel laportisme.
ostres, sí, la tipografia. Els ulls només se me n'havien anat al color blau, el clàssic color convergent que el permet relacionar-se amb l'estelada i els colors del Barça.
A la web anuncien fins i tot el dia del partit contra l'Almeria.
Bona observació de semblança!! Com n'aprenem. Això que el tema tipografies és tot un món.
amic dessmond! són variants de garamond molt i molt semblants, si no és que m'ho han explicat malament...
detallets divertits, en tot cas, oi núria i jesús?
;)
Crec que és tracta d'una coincidencia un poc "pillada". La veritat és que no soc un expert en tipografies, però si que és un tema que m'agrada. A simple vista hi ha algunes diferencies entre les dues tipografies emprades (encara que la R es gairebé clavada).
I les garamond (creades per Claude Garamond) fa molts anys que circulen per el mon (el seu creador va morir fa 500 anys o així, o sigui que estem parlant d'un clàssic de la tipografia).
Nota curiosa: el 2010 de laporta està escrit amb 2OIO, es a dir, un dos, una o majuscula, una i majuscula i una o majuscula.
Aquest tipus de tipografies fan més serios i personal que les sans-serif, suposo que per aixó son escollides tant sovint.
hola pep. molt interessant tot el que apuntes. gràcies. ara! no veig gens "pillat" el paral·lelisme. sense entrar en quin grau d'igualtat de garamond són les dues tipografies... el cas és que simple vista s'assemblen moltíssim. així doncs, l'efecte ja està fet. no cal més. la gent no està per subtileses de tipologies de lletra.
el qui va pensar les tipografies i com utilitzar-les i a on... evidentment va remenar entre tipografies utilitzades per partits i actors polítics (com en pujol) del nostre entorn. i la tria no va ser casual. això era el què del meu comentari.
Publica un comentari a l'entrada