.
No és broma. Fa temps que ho diem. Això d'Internet és una revolució. És obvi que no cal dipositar-hi totes les esperances i que té handicaps importants. Però la sotragada que està comportant en molts àmbits és de dimensions històriques. La política no n'escapa. I els partits, amb voluntat de supervivència a la darwiniana, s'hi estan adaptant de forma espectacular. Han començat a entendre de què va la cosa. Han començat a moure-s'hi còmodament, mirant d'aprofitar-ne al màxim els actius.
.
.
Barack Obama, als EUA, n'és una prova. I alguns dels seus vídeos online, com el recent Yes, We can que posa música a un discurs seu, ens ha deixat clar com un text polític pot córrer com la pólvora de punta a punta d'un país (i del Planeta) per obra i gràcia de YouTube i de la xarxa en general.
.
.
.
Aquí a prop (físicament, ja que cibernèticament tot és a prop), n'hi ha que han après evolucionar al ritme que marquen les tecnologies de la comunicació. Un exemple claret, claret?: el vídeo de la faràndula que acostuma a acompanyar el PSOE i que ara ja ha deixat enrere aquella negativitat fosca que els obligava a defensar un "pèrfid" govern del PP. Ara tornen a governar els seus i vessen d'alegria. En teoria, com el seu líder. Bo, molt bo. Però tampoc no són els únics inspirats en Obama. Recordeu aquell vídeo "anònim" contra la Hillary, adaptació del mític d'Apple del 1984? Algun "anònim" espanyol sembla que n'ha pres nota:
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada