Que el temps no els canviï

A mi, que diguin el que vulguin. Els socialistes són uns mestres en propaganda. I punt. Però això no va per l'ambientador de la Manuela. Va molt més enllà. Fa molt de temps que ho demostren. Però ara poso només dos exemples ben actuals sobre la taula:
.

- La nit electoral del 14-M Zapatero va dir que "el poder no me cambiará". La seva imatge (llavors de Bambi) era l’antítesi de l’antipàtica segona legislatura d’un Aznar trastornat per la majoria absoluta. Decenes de simpatitzants (diuen que molts d'ells joves) l'aclamaven al crit de "no nos falles". Durant quatre anys de legislatura sembla que ha anat quallant la impressió d'un Zapatero que enreda, que diu que sí a tot però que després fa el que més li convé sense parar-se a pensar gens en les conseqüències que això pot comportar en aquells que hi han dipositat confiança. Però de tot això... qui se’n recorda? Ara la campanya electoral del PSOE es centra en demostrar per què "està clar" que el temps no l'ha canviat i per què "està clar" que és home de paraula. Impagable cançó dels Tequila.

.

.

- Després, a qui vegi el següent vídeo i no li agafin una miqueta de ganes d'agafar la papereta del PSOE el dia de les eleccions... és que no té cor ni té res. El piano de fons hi ajuda molt. L'atmosfera d'emoció continguda, també. I fixeu-vos en la qualitat de la imatge. Vessa autenticitat (fingida), oi? Qualsevol diria que l'ha penjat un anònim activista al YouTube. Vaja, que qualsevol diria que el que diu aquest vídeo és un clam entre la (jove) comunitat internauta. Qualsevol diria que tothom està d'acord amb què Zapatero és un líder que compleix, que sap riure's de si mateix, que no és fum i discurs buit, que no ataca la jugular dels adversaris, que no crispa, que s'equivoca com tothom i que a més és humil i ho reconeix...

.

.
Està més clar que l'aigua. Són uns mestres. I entre d'altres moltes coses, fa temps que han entès la importància de la manipulació dels sentiments en el procés de persuasió. Fa temps que han entès que això de la democràcia mediàtica descansa molt sobre el com per damunt del què, i molt també en la personalització de la política. Els aficionats al màrqueting polític ho tenen clar: als del PSOE, que el temps no els canviï.