Tranquils. "España va bien"

Per a qualsevol partit o govern, marcar l'agenda política és crucial si vol marcar el ritme del debat i la seva orientació. De fet, això és troncal en qualsevol estratègia partidista, ja que de l'èxit o el fracàs d'aquests intents de fixar l'agenda se'n derivarà el "com" de la seva projecció mediàtica sobre l'electorat. I d'aquí vindrà el seu èxit o fracàs polític.

Ara, a nivell estatal, un cop exhaurits l'Estatut i ETA com a monogràfics de l'actualitat política, sembla que el PP ha sabut introduir hàbilment el debat econòmic en l'agenda mediàtica, i per tant en la política. Però amb això no ho té tot guanyat, malgrat que sembla clar que el cicle econòmic ja no és el que era. I és que en la política del "com" per damunt del "què" també es pot marcar agenda amb imatges d'aquelles que valen més que mil paraules. La d'aquesta setmana de ZP amb el banquer Botín ha estat impagable. Una jugada mestra. El banquer més ric de l'Estat, el mateix que un dia va recolzar els governs de l'"España va bien" d'Aznar, ara sembla que està amb ZP. Incontestable, oi? Si ell li fa confiança, que no hem de fer la resta de mortals, no? Una gran pensada, la de l'spin de torn. A la melanconia d'"España va bien" que proposava Rajoy, hi contraposen un dels grans estendards econòmics d'aquell període, que ara resulta que confia en seguir fent-se multimilionari amb ZP de fons.