Una de donar la cara i una de paral·lelismes

Us apunto l'article que em van publicar ahir a El Singular i us linko un altre que podreu llegir durant aquesta setmana al Comunicació 21.

Primer el link: Donar la cara.

I ara l'article, dedicat a dos polítics catalans amb certs paral·lelismes en la trajectòria:

Carod, recapacita

Hi ha un cert nexe que uneix la trajectòria crepuscular de Pasqual Maragall i la de Carod-Rovira. Aquest vincle és l’Estatut. I és que encara recordo quan l’expresident va dir que l’Estatut aprovat el 2006 feia que l’Estat fos “residual” a Catalunya. Recordo aquest Maragall i també el que ara fa poc va dir que tot el procés estatutari “no havia valgut la pena”. En paral•lel, em venen al cap les paraules de Carod carregant contra un Estatut que havia provocat que passéssim de ser una nació a “ser un preàmbul”. Ara diu que si per ell hagués estat ERC hauria votat ‘sí’ al projecte aprovat a les Corts espanyoles.

El cas és que l’actual conseller de la vicepresidència sembla estar seguint el mateix camí que Maragall però a la inversa. El paral•lelisme rau bàsicament en com tots dos es desdiuen radicalment d’allò que havien defensat respecte d’un projecte clau per a l’autogovern del nostre país. Greu, com també sembla greu la violència verbal que va emprar la cúpula republicana contra una CiU que titllava poc menys que de traïdora, quan segons diu ara el president republicà la federació nacionalista no va fer més que defensar allò que el cos li demanava a la direcció d’Esquerra.

Segons Carod, el ‘no’ d’ERC a l’Estatut el van provocar Joan Carretero i Uriel Beltran, que haurien arrossegat les bases contra el text. Amb això, més enllà de reconèixer la debilitat del seu lideratge, el que posa de manifest Carod és la força que atribueix al líder del Reagrupament.cat. Simptomàtic. Potser és que s’albira un nou paral•lelisme entre Maragall i Carod? Potser és que l’actual líder d’ERC ja es veu desplaçat de la presidència del seu partit? Si fos així, encara seria a temps d’impedir que el seu gran antagonista (en aquest cas Puigcercós) li faci del tot el llit. Carod faria bé de recapacitar. Carretero no és l’enemic. Potser és la solució? El líder republicà encara podria ser a temps de no sortir per la porta falsa per on han propulsat a altres a qui sembla entestat a imitar. Potser encara és a temps d’una retirada digna.