Entre els dies 13 i 15 d'aquest mes, es celebren a Can Valldonzella, 23 les XIII Jornades de Comunicació Blanquerna. I l'edició d'enguany té dos grans protagonistes: la por i Carles Sentís. La primera perquè és el fil conductor de la cosa, i el segon perquè és el nou Premi Extraordinari Blanquerna.
Sentís és l'últim vincle vivent que ens uneix a una generació de periodistes catalans que van marcar una època daurada d'aquest ofici. A més d'això, ha estat un personatge d'èxit, inquiet i controvertit. El perfil que se'n faci ha de ser polièdric per força, i tot i així no acabaríem de copsar-ne tots els matisos. Amb tot, i potser per això mateix, trobo que aquest premi és especialment merescut. Una lectura acurada de les seves memòries ens deixarà clar per què segurament el seu és un dels premis Blanquerna més merescuts.
Malauradament, em perdré bona part de les jornades, per un viatge a la Universidad de Navarra (que també està de lliurament de premis), en part per la tesi i en part per intercanvi entre facultats. Me n'hi vaig amb en Marçal Sintes, cap del Departament de Periodisme de Blanquerna. I si no hi ha novetat, dijous tornaré a ser a Barcelona i podré assistir a l'acte de lliurament del guardó, on també es presentarà l'últim número de la revista Trípodos, que compta amb una entrevista que vaig poder fer-li a aquest mite vivent del periodisme. Aquí la linko, per si us interessa una aproximació de xoc al personatge:
- Entrevista a Carles Sentís, un periodista entre dos segles. (tingueu paciència, que són 25 Mb a descarregar...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada