A continuació, el meu article d'avui a can El Singular. Sobre les municipals que aquesta mitjanit comença oficialment. Perquè el cas és que he vist el vídeo de prograpaganda arreportatjada de la candidatura de l'alcalde Jordi Hereu... i m'ha agradat. Molt ben trobat. Tenen identificat el problema. Ara bé! Em genera algun dubte raonable. I alerta al gran moment del tram final, amb música de fons dels mítics I'm from Barcelona, un dels grups preferits de servidor. Títol de la cançó Battleships (Baixells de guerra), del seu últim disc Forever Today:
Qui és Jordi Hereu?
Qui és Xavier Trias? Ens costaria de definir-lo fins i tot als qui més seguim l’actualitat política. “I això que va ser conseller durant anys!”, dirà algú. Cert. Com també és cert que, en general, el grau de coneixement popular dels consellers de la Generalitat acostuma a ser baix. Molt baix. Una mica menys que el dels ministres, però en tot cas força circumscrit en la majoria de casos al públic més polititzat, que no ens enganyem, som pocs. Si a això hi sumen que durant la major part de la legislatura la política municipal passa força desapercebuda alcalde enllà, ens expliquem com és que coneixem tan poc Trias. Com ens passa amb Jordi Portabella i no tant amb Alberto Fernández perquè entre d’altres coses ell va ser candidat a la presidència de la Generalitat.
De consellers i de regidors ens ho expliquem. Ara! D’un alcalde no tant. Perquè, sabem qui és Jordi Hereu? Molt poc. Escassíssimament. A anys llum de com els barcelonins coneixíem qui era l’alcalde Pasqual Maragall. Després d’ell va començar la desconnexió, i certament de Joan Clos no en vam tenir grans noves fins que no va començar a entrar en la seva particular espiral d’espifiades per al record. Però tampoc d’ell no en coneixíem gran cosa. La persona Clos. La persona Hereu. Sens escapaven. Sens escapen. I és molt indicatiu. Més a nivell de ciutat. A nivell de vila. Preguntin-se tots, només per un instant, si coneixen mínimament la persona que governa la seva vila. Hauria de passar.
És en aquest sentit que la campanya d’Hereu i la de Trias comencen totes dues amb un encert. El convergent, amb l’aposta per posar l’accent en “les persones”. Ho fa en el seu eslògan “l’alcalde de les persones”. I en les imatges de la campanya s’envolta de gent amb qui sembla que dialoga, que escolta. Perquè l’alcaldable ho necessita. Però paradoxalment, sembla que qui més necessita “explicar-se” és ara l’alcalde. I parlo de paradoxa perquè la institució municipal hauria de ser la més propera, la més empàtica, la menys distant. I això en el cas d’Hereu no s’ha donat. En aquest sentit és revelador que una de les primeres iniciatives de l’equip del socialista hagi estat el documental de quinze minuts “Estic convençut”. Una bona iniciativa.
Han vist el vídeo? Jo sí, i m’ha agradat. Et projecta un Hereu desconegut, per proper (...)
(Per llegir l'article complet, i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
Qui és Jordi Hereu?
Qui és Xavier Trias? Ens costaria de definir-lo fins i tot als qui més seguim l’actualitat política. “I això que va ser conseller durant anys!”, dirà algú. Cert. Com també és cert que, en general, el grau de coneixement popular dels consellers de la Generalitat acostuma a ser baix. Molt baix. Una mica menys que el dels ministres, però en tot cas força circumscrit en la majoria de casos al públic més polititzat, que no ens enganyem, som pocs. Si a això hi sumen que durant la major part de la legislatura la política municipal passa força desapercebuda alcalde enllà, ens expliquem com és que coneixem tan poc Trias. Com ens passa amb Jordi Portabella i no tant amb Alberto Fernández perquè entre d’altres coses ell va ser candidat a la presidència de la Generalitat.
De consellers i de regidors ens ho expliquem. Ara! D’un alcalde no tant. Perquè, sabem qui és Jordi Hereu? Molt poc. Escassíssimament. A anys llum de com els barcelonins coneixíem qui era l’alcalde Pasqual Maragall. Després d’ell va començar la desconnexió, i certament de Joan Clos no en vam tenir grans noves fins que no va començar a entrar en la seva particular espiral d’espifiades per al record. Però tampoc d’ell no en coneixíem gran cosa. La persona Clos. La persona Hereu. Sens escapaven. Sens escapen. I és molt indicatiu. Més a nivell de ciutat. A nivell de vila. Preguntin-se tots, només per un instant, si coneixen mínimament la persona que governa la seva vila. Hauria de passar.
És en aquest sentit que la campanya d’Hereu i la de Trias comencen totes dues amb un encert. El convergent, amb l’aposta per posar l’accent en “les persones”. Ho fa en el seu eslògan “l’alcalde de les persones”. I en les imatges de la campanya s’envolta de gent amb qui sembla que dialoga, que escolta. Perquè l’alcaldable ho necessita. Però paradoxalment, sembla que qui més necessita “explicar-se” és ara l’alcalde. I parlo de paradoxa perquè la institució municipal hauria de ser la més propera, la més empàtica, la menys distant. I això en el cas d’Hereu no s’ha donat. En aquest sentit és revelador que una de les primeres iniciatives de l’equip del socialista hagi estat el documental de quinze minuts “Estic convençut”. Una bona iniciativa.
Han vist el vídeo? Jo sí, i m’ha agradat. Et projecta un Hereu desconegut, per proper (...)
(Per llegir l'article complet, i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
1 comentari:
El vídeo és un encert. Bon guió i bona realització. Hereu hi apareix amb un to planer, calmat, reflexiu, com no ens té acostumats... El veiem en l'entorn familiar i sembla que no actua, cosa que s'agraeix, perquè mostra la cara personal de la figura pública. Tot i així, està bé que li agradi Barcelona, que se'n senti orgullós. Cal però que agradi també a la majoria de ciutadans i per això, com dius, cal escoltar-los.
Per cert, que et semblen els lemes? I els cartells?
Publica un comentari a l'entrada