El Congrés de Comunicació Política de Catalunya

Ha acabat el 1r Congrés de Comunicació Política de Catalunya (CCPC) que, acomboiat per la SCCIEP i acollit per la Facultat de Comunicació Blanquerna, ha acollit entre ahir i avui més de dues-centes persones per reflexionar, parlar, debatre, conèixer i sumar a propòsit dels professionals i les circumstàncies compol.

Us vull presentar la meva intervenció, recollida en àudio gràcies a David Castillo.

Aquí us adjunto l'àudio de la meva ponència sobre "La utilitat de l'assessor d'estratègia política" al CCPC, el dijous 27 de gener de 2011.

I junt amb això, també us volia posar negre sobre blanc que estic molt agraït a molta gent per haver fet possible aquest moment:

1. A la SCCIEP, per existir i per haver-me volgut com a impulsor en aquest any i escaig seu de vida. Si vaig acceptar el repte de tirar-la endavant junt amb un equip genial de professionals sota el paraigües del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya, va ser precisament per a moments com el CCPC. Per sacsejar el sector de la consultoria i l'assessoria política. El món dels spin doctors. El de molts professionals, amb perfils molt diferents, que ajuden decididament en el dia a dia de la construcció de la política. L'objectiu era aquest: fer més visible aquesta part de la política, per posar en valor la feina dels qui s'hi dediquen. Perquè ho mereixen, perquè són molts i perquè caldria que en fossin més, que se sabessin més valorats socialment, i perquè hi ha una nova generació que està a punt d'accedir a un mercat laboral que cal que sàpiguen que aquesta hipòtesi de treball també els l'ofereix.

2. A la Facultat de Comunicació Blanquerna, i molt especialment al seu (meu) degà, el doctor Miquel Tresserras. I al Josep Maria Brugués i al Tolo Moya. Hi han posat molt a canvi de molt poc. La facultat ha figurat de forma destacada en l'arrencada del congrés, presidida pel degà, així com en la cartelleria i grafisme del congrés... i no l'hem posat amb lletres d'or perquè no hem pogut. Avui hem sabut que el proper mes d'abril en Miquel serà substituït pel Dr. Josep Maria Carbonell. Honor gran, que un dels últims grans actes oficials seus com a degà hagi estat el del CCPC.

3. A l'Àstrid Alemany i la Maria Llorach. Elles n'han estat l'alma mater. D'elles va ser la idea i l'impuls. I em consta el desgast personal que els ha implicat aquesta aventura. Les energies que hi han deixat no les recuperaran en temps. Però el resultat del congrés i la resposta de la gent els haurà d'esperonar a recuperar-les de cara a posar-se a treballar ja per la segona edició del moment amb el seu magnífic equip.

4. Als companys ponents i conferenciants de les diferents taules rodones. En especial als meus dos companys de taula, Antoni Gutiérrez-Rubí i Ferran Espada (moderador). Però molt també als desvirtualitzats Yuri Morejón i Yago de Marta, i a tota la resta. Gran mites tots.

i 5. El més important per al final: A tota la gent que ha fet possible l'èxit del congrés amb la seva assistència. Però sobretot amb la seva il·lusió i amb el seu interès i dedicació per un món que ens té mútuament enganxats.

Gràcies a tots!