La festa electoral ha començat a animar-se. Ja comencen a dir-les grosses. Que no vol dir que comencin a dir res de nou ni de més fals de l’habitual.
La xarxa fa possible l’efecte viral, és a dir de contagi, com pocs altres mitjans. És a dir, que la televisió segueix essent el gran mitjà rei per a milions de ciutadans d’arreu, però que Internet fa córrer com cap altre allò que precisament està fet amb aquest objectiu.
Ara! I què me’n diuen de les vies tradicionals, de les de tota la vida? Aquestes no passen mai de moda. I menys en campanya. Allò de dir-la grossa funciona. Sempre. I alerta que això no implica per se dir mentides, ni dir res de nou, ni dir cap excentricitat. Només cal, per exemple, dir una veritat com un puny quan totes les càmeres, els micros i les webs t’enfoquen amb més ganes que en cap altre moment per fer-la bullir.
Ahir Joan Puigcercós va aportar un moment d’aquells que crec que promet acompanyar-nos com a mínim durant unes hores, que ja és una durada substantiva en aquests temps hiperaccelerats nostres on per exemple el present article escrit a última hora del dia m’exposo ben clarament a què demà quan em llevi potser ja hagi caducat. Però és el que hi ha. No ens espantarem ara. Vivim en l’ull de l’huracà i hi anem donant voltes. Els polítics més, és clar. I molt especialment en campanya.
Al final, la viralitat és el que té. Agrada als polítics. Quan els va a favor, per descomptat. Així que Puigcercós diu que “a Andalusia no paga impostos ni Déu”… i a esperar que vinguin. Que parlin de mi encara que sigui bé. Ja ho saben, és la màxima política. Que si en parlen segurament serà malament, això ja ho tenen. Però allò que importa és que els altres parlin d’ells. Es tracta de mirar de marcar agenda.
Puigcercós pot ser avui el pim-pam-pum per twitter, facebook i youtube. Que bé, no? (...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada