Xantatge, sí

(article de servidor d'aquest dissabte al diari AVUI, acompanyat de tira còmica de Toni Batllori d'avui a LV)

Miquel Iceta, viceprimer secretari del PSC, és un dels polítics catalans més llegits. Això ja ho té, és de llegir. I el cas és que s'hi posa sobretot amb altres que a la vegada també són d'endrapar lletra escrita i de produir-ne, com el convergent Quico Homs. Aquesta setmana n'hem tingut una prova fefaent amb el discurs del president José Montilla a Madrid, on va dir que CiU hi basa la seva política en el xantatge a PSOE i PP.

Adquireixin un exemplar del llibre d'Homs Dret a decidir. Estació concert (Editorial Base), que la setmana vinent presenta a Barcelona. Veuran que aquesta és precisament la idea. El discurs de la força. Artur Mas i els seus tenen plantejat de practicar-lo sense miraments si governen Catalunya passat el 28-N i si una mica més enllà esdevenen clau a Madrid. Fet i fet, fóra absurd seguir aplicant escrúpols a qui mai no els ha tingut en el seu tracte amb Catalunya. Cop de cap? Ja ho veurem.

Ahir l'admirat Vicenç Villatoro dedicava en aquestes pàgines un dels seus Trossos a la paraula cridanera del discurs de Montilla. “Xantatge?”, s'hi preguntava. Doncs sí, i no cal posar-hi cotons. És un llenguatge espanyol? En tot cas és el llenguatge que entenen a Madrid. Políticament no saben altre discurs que el de la força. Només per aquesta via cedeixen poder. I si CiU ha assumit definitivament aquesta realitat empíricament provada durant segles, caldria congratular-se'n més que tenir-ne por. Perquè, arribat el moment, potser que per una vegada el discurs de la por jugués en favor de Catalunya. No?