Aquí ja en vaig parlar fa un cert temps. Aquell cartell de Gordon Brown fotent-se d'ell mateix va tenir el seu èxit. Un de molt concret. Que se'n parlès en un moment puntual. Els partits ja ho fan, això. Busquen compulsivament quota de pantalla. Impactes. Moments que volen gravar-se a la retina dels votants-consumidors. I aquell cartell que presentava Brown com un antiheroi que només tenia a veure amb el mític superheroi Flash Gordon això últim, el "Gordon"... doncs el cas és que era llaminer. Era una manera de posar en valor que Brown podia ser un líder no carismàtic, però sí dels d'anar per feina i de fer les coses que importen.Ara les joventuts del PSC han aconseguit fixar la imatge campanyera de la setmana: Montilla com L'increïble home normal. Més enllà de dir que no és creïble el seu candidat... que no, no ho volien pas dir... la gràcia del gag és que existeixin posts com aquest. I no per aquesta pobra peça en concret, sinó perquè com aquestes ratlles, moltes altres, moltes altres plataformes se n'han fet ressò via tele, ràdio, internet, premsa... I d'aquí gran part de l'èxit de la pensada.
Ara només caldrà veure si el superheroi quotidià Montilla corre més sort a les urnes de la que va tocar en gràcia al seu homòleg british.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada