Conversa de servidor amb una amiga. Divendres nit, entorn distès, tot sopant. Un moment va anar així:
- I què, la campanya? Us interfereix molt en la feina al Departament?
- Ens influirà més el dia després de la campanya, clar.
- Què vols dir? Que tens alguna por que si canvia el govern et toquin?
- Si fos jo sola! Pensa que estic pensant en quedar-me embarassada i tot...
- Perdó?
- El que sents, que fer fora una prenyada està com més mal vist, és més complicat.
- No ho estaràs dient seriosament...
- Doncs mira, unes quantes companyes ja han tirat per aquí, estan esperant criatura. I no només a la meva conselleria...
Em vaig quedar de pedra. L’esperit del Lazarillo de Tormes viu entre nosaltres. La picaresca espanyola també ens l’han inoculat. Colonització mental gairebé completa. Ens les empesquem totes, i més quan veiem que trontolla el pla de vida funcionarial que molts ja han elevat a la categoria de modus vivendi ideal. També a Catalunya, sí. Un drama.
Però legítims neguits per la feina a banda, no em negaran que la visió de la jugada que respira aquest fragment de conversa és preocupant. Perquè és cert que són molts els Departament de la Generalitat on fa mesos que condeix una sensació de desànim, de derrota, de fatalitat. Això ho tinc molt contrastat perquè conec un munt de gent a gairebé totes les conselleries i els puc ben assegurar que el diagnòstic davant el desenllaç electoral és compartit i pessimista arreu, ja sigui a Departaments del PSC, com als d’Esquerra i d’ICV. S’albira daltabaix. Res de gaire novedós, clar.
Ara! No em negaran que la cosa ja fregaria certa quota de surrealisme a la Fellini, de constatar-se com a tendència el moment maternitat sobrevinguda per via interposada de possible resultat electoral advers (...)
(Per llegir l'article complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
- I què, la campanya? Us interfereix molt en la feina al Departament?
- Ens influirà més el dia després de la campanya, clar.
- Què vols dir? Que tens alguna por que si canvia el govern et toquin?
- Si fos jo sola! Pensa que estic pensant en quedar-me embarassada i tot...
- Perdó?
- El que sents, que fer fora una prenyada està com més mal vist, és més complicat.
- No ho estaràs dient seriosament...
- Doncs mira, unes quantes companyes ja han tirat per aquí, estan esperant criatura. I no només a la meva conselleria...
Em vaig quedar de pedra. L’esperit del Lazarillo de Tormes viu entre nosaltres. La picaresca espanyola també ens l’han inoculat. Colonització mental gairebé completa. Ens les empesquem totes, i més quan veiem que trontolla el pla de vida funcionarial que molts ja han elevat a la categoria de modus vivendi ideal. També a Catalunya, sí. Un drama.
Però legítims neguits per la feina a banda, no em negaran que la visió de la jugada que respira aquest fragment de conversa és preocupant. Perquè és cert que són molts els Departament de la Generalitat on fa mesos que condeix una sensació de desànim, de derrota, de fatalitat. Això ho tinc molt contrastat perquè conec un munt de gent a gairebé totes les conselleries i els puc ben assegurar que el diagnòstic davant el desenllaç electoral és compartit i pessimista arreu, ja sigui a Departaments del PSC, com als d’Esquerra i d’ICV. S’albira daltabaix. Res de gaire novedós, clar.
Ara! No em negaran que la cosa ja fregaria certa quota de surrealisme a la Fellini, de constatar-se com a tendència el moment maternitat sobrevinguda per via interposada de possible resultat electoral advers (...)
(Per llegir l'article complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
1 comentari:
Home, fins a cert punt té el seu què. Lo fotut seria que es quedés embarassat el Montilla, per allò de no perdre la presidència....
Publica un comentari a l'entrada