Nou partit, nou color... i dos germans

El New Labour ha mort, oi? Ho ha dit el mateix Peter Mandelson, que en va ser l'arquitecte, veritat? Doncs, au, no se'n parli més. El color corporatiu de la casa, en temps de Blair i Brown, va evolucionar cap a una tonalitat porpra (del poder?) que deixava enrere el vermell tradicional del partit. Aquí Mandy en un Congrés del New Labour:

.

.

Doncs bé, ara el Labour, que vol passar pàgina dels anys Blair, torna als origens. Torna al vermell (socialista). Com a botó de mostra, la renovada web del partit.

.

Si hi remeneu, veureu també el procés d'elecció de nou líder on està immersa la formació. Mandelson no s'ha pogut estar quiet i s'ha decantat per un dels dos germans Miliband, que pugnen per la plaça. Ed (més fill polític de Brown) i David (més fill polític de Blair) són els dos grans candidats. Guerra fratricida? Sí. Broma fàcil que prego em dispensin.

.

Mandy s'ha decantat públicament per David, i a jutjar per la reacció d'aquest, el cas és que tot apunta que un gran favor no li ha acabat de fer. Normal. Mandelson no és exactament allò que se'n diu "estimat" ni tan sols a les files del laborisme.

.

Dos apunts marca de la casa:

.

1. Spin doctor de David Miliband: Douglas Alexander.

.

2. Spin doctor d'Ed Miliband: Sadiq Khan.

.

Veurem quin dels dos spins esdevé objecte d'estudi nostre en un futur ben pròxim. I veurem llavors si redecora també l'estètica del Labour.

.

I últim apunt del post: nou llibre d'Alastair Campbell. Els seus diaris! (ja ens entenem, oi?). Ben acabat de sortir del forn: Diaries Volume One: Prelude to Power 1994-1997. Ja adverteix que en vindran més i més sucosos. Imperdible.

.