Article de servidor publicat aquest dissabte a l'Avui. L'haurà llegit Joan Puigcercós...?
.
Montilla, l'"intentador"
.
Mai hauria pensat que una hipòtesi obriria telenotícies. Això de la possibilitat que l'empresa xinesa Chery faci aterratge a Catalunya ha estat un dels més reeixits encerts propagandístics de la maquinària governamental socialista. I la premsa s'ho ha empassat, com fa habitualment amb el soci gran del tripartit. Com fa molt especialment amb un José Montilla que, sàviament descrit pel professor Ferran Sàez, és “el president de la Generalitat més ben tractat mediàticament de la història moderna de la institució”. D'altra manera, no s'entendria la butlla a què es sotmet un lideratge polític sobretot caracteritzat per intents, per projectes que sovint no quallen.
Mai hauria pensat que una hipòtesi obriria telenotícies. Això de la possibilitat que l'empresa xinesa Chery faci aterratge a Catalunya ha estat un dels més reeixits encerts propagandístics de la maquinària governamental socialista. I la premsa s'ho ha empassat, com fa habitualment amb el soci gran del tripartit. Com fa molt especialment amb un José Montilla que, sàviament descrit pel professor Ferran Sàez, és “el president de la Generalitat més ben tractat mediàticament de la història moderna de la institució”. D'altra manera, no s'entendria la butlla a què es sotmet un lideratge polític sobretot caracteritzat per intents, per projectes que sovint no quallen.
.
Aquesta setmana els mitjans repicaven la nota governamental segons la qual el president –molt enfeinat, que per això escurarà la legislatura fins a l'últim sospir– havia de fer un viatge llampec a la Xina per tancar –ell– un acord amb l'automobilística Chery per implantar-la a Catalunya. La cosa ha quedat en intent i en cap compromís per part dels xinesos, més enllà de tenir-nos presents com a hipòtesi.
Aquesta setmana els mitjans repicaven la nota governamental segons la qual el president –molt enfeinat, que per això escurarà la legislatura fins a l'últim sospir– havia de fer un viatge llampec a la Xina per tancar –ell– un acord amb l'automobilística Chery per implantar-la a Catalunya. La cosa ha quedat en intent i en cap compromís per part dels xinesos, més enllà de tenir-nos presents com a hipòtesi.
.
I dos per un: aquesta setmana hem tingut una altra mostra de la faceta intentadora de Montilla. Va mirar de guanyar les passades eleccions dient que era “l'hora dels catalans”. Mirava així de captar el vot més PSOE. Ara sabem que finalment haurà de ser José Corbacho qui ho provi a la segona. I potser sona la flauta, vagin a saber. Perquè si hi ha una cosa que Montilla sí que aconsegueix sempre que ho intenta, això és el poder.
.
I dos per un: aquesta setmana hem tingut una altra mostra de la faceta intentadora de Montilla. Va mirar de guanyar les passades eleccions dient que era “l'hora dels catalans”. Mirava així de captar el vot més PSOE. Ara sabem que finalment haurà de ser José Corbacho qui ho provi a la segona. I potser sona la flauta, vagin a saber. Perquè si hi ha una cosa que Montilla sí que aconsegueix sempre que ho intenta, això és el poder.
.
3 comentaris:
Home, això de "el president de la Generalitat més ben tractat mediàticament de la història moderna de la institució" és una broma oi?
Ho dic perquè el senyor Pujol demanava competències però desprès gestionava com ho feia. "Vull les presons perquè vull construir un país", deia l'avi cinc minuts abans de batre el rècord d'escapades de presos de l'Estat.
Ai! Quins temps aquells en que l'Honorable tenia 5.000 milions d'euros per fer-se propaganda i TV3. Ara amb 40.000 s'han de, s'haurien de fer hospitals, metros i escoles però, vet aquí, que la malaltia propagandística no s'ha curat amb les competències.
A Catalunya criticar l'Honorable és pecat encara que sigui un corrupte, un borratxo o un incompetent.
Tenim el que ens mereixem.
precisament amb el tema escapada de presos es va fer una demagògia molt gran en temps dels últims governs pujol, que no va passar quan es van repetir casos molt semblants en els primers temps del govern maragall.
d'altra banda, fixa't que habitualment els mitjans ataquen força el tripartit, però gairebé sempre per la via erc i icv. no dic que no sigui la major part del temps amb raó, però el cas és que a montilla ningú no el toca. i quan dic ningú vull dir que passa en comptades ocasions, mai de forma contundent de la mà d'analistes de referència, i amb moooolta moltíssima mà esquerra.
no dic que la cosa estigui malament per principi. entenc que la figura institucional del president ha de tenir un reconeixement. però una cosa no treu l'altra, i menys quan certes coses demanen de ser criticades...
gràcies pel comentari.
Realment el PSC va ser hàbil. Els mitjans de comunicació van caure en el parany; tots van creure que només ells tenien l'exclusiva de Chery i per això van donar tant de paper a la notícia. Al no desvetllar res sobre l'acord ningú sabia que només es tractava d'un 'tanteo'. Al dia següent grans titulars sobre un possible pacte. Van jugar-la molt bé, aquesta carta.
Publica un comentari a l'entrada