.Avui llegia el post de l'amic Saül Gordillo "L'ostentació Duran i Lleida". M'ha interessat. Parla d'una foto (en realitat, la cosa és un vídeo sencer, que encara té més suc). El vaig veure fa uns dies, realitzat pel diari El País, sobre en Duran el dia del Debat de Política General al Congrés. Cal dir-ho: quan el vaig veure vaig pensar el mateix: "excessiu". En Duran no és que sembli un ministre, sembla un marquès! Ara bé, difereixo en diversos punt del post d'en Gordillo. A pams:
.
1. Relacionar això amb el cas Palau i amb la comissió al Parlament ho trobo forçat. Perquè no hem d’esquinçar-nos les vestidures perquè hi hagi polítics amb calers que no se n'amaguin. Després ja els votarem o no, en funció d'això o d'altres coses, però tenir calers no és delicte si el seu enriquiment no té res a veure amb casos com l'esmentat. Barrejar-ho ho trobo una mica (també, com el vídeo) excessiu.
.
2. En aquest hotel de luxe, a tocar del Congrés, no s'hi està només el Duran i diputats de CiU, sinó, entre d'altres també del PSOE i d'altres partits d'esquerres. Seria una mica anacrònic creure que en aquest tipus d'instal•lacions només hi van els diputats "de dretes". Què és més "lleig", doncs?: Fer com que no s'hi va o mostrar-ho sense més? Això a banda, les assignacions (dietes) per als diputats de Madrid enllà són les que són per a tots (els catalans, per exemple). A partir d'aquí, si no gasten més de l'estipulat, per exemple en indret per fer-hi nit...
.
3. El que en Saül titlla de "desvergonyiment" jo ho titllaré d'imprudència o, si ho volen, de caiguda de quatre potes en la "trampeta" (utilitzant terminologia Montilla) que el diari en qüestió li va preparar al socialcristià. Hi ha força més coses que fan força més vergonya en política, com per exemple la utilització partidista del terme "xarnego" (tan poquíssimament usat aquí a casa nostra) que s'ha fet tradicionalment des del PSOE (Ibarra, Sevilla...) per referir-se a Montilla, i que uns dies enrere va comprar en Joan Ridao.
.
5. El tema de comparar aquesta ostentació amb el capítol de la despesa d'en Benach a tomb del seu cotxe tunejat a la 2.0... també ho he trobat excessiu. No estem parlant del mateix. Sóc dels qui no va posar-se les mans al cap per la idea del president del Parlament. Més aviat em va semblar una vergonya la campanya que li van muntar en contra per allò, sobretot des de Madrid. Però la despesa en un cas corria tota a càrrec del Parlament (és a dir de tots), i en el cas del Duran allà on no arriba la subvenció de tots (igual, segons uns paràmetres, per a tots els diputats) ho paga el seu partit i via.
.
4. Per últim, cert estil hortera sí que és més propi de Madrid que d'aquí. Ara! Gent amb pasta i elegant a can Catalunya també la tenim, eh? I en Duran projecta més aquesta imatge que no pas que la de l'hortera de gomina i camisa de coll blanc i la resta blava.
.
5. I per reblar aquest moment resposta divertida a l'amic Gordillo, us presento "l'altre Duran". Un reportatge que dilluns passat va emetre TVE1. Com veureu, tot un altre món. Res a veure amb el del repor d'El País. Sentimental, proper, ben de la terra, senzill, menjant olivetes que li dóna una iaia, entre tractors sense semblar un pop en un garatge o José Montilla en la mani del 10-J. En definitiva, un "jin" que al meu entendre explica el "jan" que és el vídeo d'El País. Un vídeo que equilibra, que complementa, que explica també en Duran i la seva complexitat, que en definitiva és la que ens explica a la majoria, que no som ni blanc ni negre ni tot el contrari...
.
.
1. Relacionar això amb el cas Palau i amb la comissió al Parlament ho trobo forçat. Perquè no hem d’esquinçar-nos les vestidures perquè hi hagi polítics amb calers que no se n'amaguin. Després ja els votarem o no, en funció d'això o d'altres coses, però tenir calers no és delicte si el seu enriquiment no té res a veure amb casos com l'esmentat. Barrejar-ho ho trobo una mica (també, com el vídeo) excessiu.
.
2. En aquest hotel de luxe, a tocar del Congrés, no s'hi està només el Duran i diputats de CiU, sinó, entre d'altres també del PSOE i d'altres partits d'esquerres. Seria una mica anacrònic creure que en aquest tipus d'instal•lacions només hi van els diputats "de dretes". Què és més "lleig", doncs?: Fer com que no s'hi va o mostrar-ho sense més? Això a banda, les assignacions (dietes) per als diputats de Madrid enllà són les que són per a tots (els catalans, per exemple). A partir d'aquí, si no gasten més de l'estipulat, per exemple en indret per fer-hi nit...
.
3. El que en Saül titlla de "desvergonyiment" jo ho titllaré d'imprudència o, si ho volen, de caiguda de quatre potes en la "trampeta" (utilitzant terminologia Montilla) que el diari en qüestió li va preparar al socialcristià. Hi ha força més coses que fan força més vergonya en política, com per exemple la utilització partidista del terme "xarnego" (tan poquíssimament usat aquí a casa nostra) que s'ha fet tradicionalment des del PSOE (Ibarra, Sevilla...) per referir-se a Montilla, i que uns dies enrere va comprar en Joan Ridao.
.
5. El tema de comparar aquesta ostentació amb el capítol de la despesa d'en Benach a tomb del seu cotxe tunejat a la 2.0... també ho he trobat excessiu. No estem parlant del mateix. Sóc dels qui no va posar-se les mans al cap per la idea del president del Parlament. Més aviat em va semblar una vergonya la campanya que li van muntar en contra per allò, sobretot des de Madrid. Però la despesa en un cas corria tota a càrrec del Parlament (és a dir de tots), i en el cas del Duran allà on no arriba la subvenció de tots (igual, segons uns paràmetres, per a tots els diputats) ho paga el seu partit i via.
.
4. Per últim, cert estil hortera sí que és més propi de Madrid que d'aquí. Ara! Gent amb pasta i elegant a can Catalunya també la tenim, eh? I en Duran projecta més aquesta imatge que no pas que la de l'hortera de gomina i camisa de coll blanc i la resta blava.
.
5. I per reblar aquest moment resposta divertida a l'amic Gordillo, us presento "l'altre Duran". Un reportatge que dilluns passat va emetre TVE1. Com veureu, tot un altre món. Res a veure amb el del repor d'El País. Sentimental, proper, ben de la terra, senzill, menjant olivetes que li dóna una iaia, entre tractors sense semblar un pop en un garatge o José Montilla en la mani del 10-J. En definitiva, un "jin" que al meu entendre explica el "jan" que és el vídeo d'El País. Un vídeo que equilibra, que complementa, que explica també en Duran i la seva complexitat, que en definitiva és la que ens explica a la majoria, que no som ni blanc ni negre ni tot el contrari...
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada