."Les virtuts són les virtuts, i són necessàries". Li ho va dir qui fou president de la República Federal Alemanya Richard von Weizsäcker a Jordi Pujol, segons explica en les seves memòries qui ja des d'aquesta setmana és el nostre octogenari expresident.
Virtuts, sí. Però, se n'exigeixen les mateixes i són igual de necessàries nord enllà que aquí? Fa pocs dies dimitia el cap d'Estat alemany Horst Köhler. Ho va fer per entendre que devia preservar la seva institució, atacada arran d'unes declaracions polèmiques que havia fet sobre la presència de tropes germàniques a l'Afganistan. Cap escàndol de corrupció a la vista. Només unes paraules que posaven en risc la percepció de la presidència, i Köhler va dimitir. Després, silenci. Per responsabilitat.
A Espanya, com a Catalunya, la figura presidencial és executiva; per tant, ja d'entrada més sotmesa a la refrega política. Però bo i sabent això, el comportament dels expresidents catalans ens anivella, en virtuts, molt més als alemanys que no pas als espanyols.
José María Aznar i Felipe González molt especialment. Aquests dies, el socialista rectificava per enèsima vegada dards seus tirats contra Zapatero, anivellant-s'hi en neciesa, per cert sempre segons el seu propi criteri. Pasqual Maragall, en canvi, calla. I Pujol fa molt de temps que és discret i bàsicament, quan parla, suma, al seu partit i a la institució que va representar durant vint-i-tres anys. Per responsabilitat. Un reconeixement que cal regalar-li sense embuts aprofitant que compleix la vuitantena. Les virtuts són les virtuts, són necessàries, i cal reconèixer-les quan hi són i a qui les té.
.
(Per llegir l'article d'aquest dissabte directament a can Avui, cliqueu aquí)
.
I aquí l'àudio dels Moments Aira a can El Suplement de catràdio, on aquest dissabte també hem fet esment de JP.
.
Virtuts, sí. Però, se n'exigeixen les mateixes i són igual de necessàries nord enllà que aquí? Fa pocs dies dimitia el cap d'Estat alemany Horst Köhler. Ho va fer per entendre que devia preservar la seva institució, atacada arran d'unes declaracions polèmiques que havia fet sobre la presència de tropes germàniques a l'Afganistan. Cap escàndol de corrupció a la vista. Només unes paraules que posaven en risc la percepció de la presidència, i Köhler va dimitir. Després, silenci. Per responsabilitat.
A Espanya, com a Catalunya, la figura presidencial és executiva; per tant, ja d'entrada més sotmesa a la refrega política. Però bo i sabent això, el comportament dels expresidents catalans ens anivella, en virtuts, molt més als alemanys que no pas als espanyols.
José María Aznar i Felipe González molt especialment. Aquests dies, el socialista rectificava per enèsima vegada dards seus tirats contra Zapatero, anivellant-s'hi en neciesa, per cert sempre segons el seu propi criteri. Pasqual Maragall, en canvi, calla. I Pujol fa molt de temps que és discret i bàsicament, quan parla, suma, al seu partit i a la institució que va representar durant vint-i-tres anys. Per responsabilitat. Un reconeixement que cal regalar-li sense embuts aprofitant que compleix la vuitantena. Les virtuts són les virtuts, són necessàries, i cal reconèixer-les quan hi són i a qui les té.
.
(Per llegir l'article d'aquest dissabte directament a can Avui, cliqueu aquí)
.
I aquí l'àudio dels Moments Aira a can El Suplement de catràdio, on aquest dissabte també hem fet esment de JP.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada