Ovelles mortes

Si l’encerta, ho ha fet i punt. Cal dir-ho. Ahir la declaració política més interessant del dia no la van fer ni Mariano Rajoy ni Zapatero a la Moncloa, ni Duran i Lleida des de vagin vostès a saber on. Va ser Joan Ridao, secretari general d’Esquerra, qui la va clavar. D’una banda per tirar de fraseologia popular nostrada, però sobretot per encertar amb la utilització del símil. I és que per descriure l’escena del sofà que ahir van interpretar els líders de PP i PSOE, Ridao va ser clar i català: “Reunió de pastors, ovelles mortes”. I les ovelles som nosaltres els catalans, és clar. I més concretament en aquest cas, les caixes catalanes. Perquè d’això va anar ahir la pel•lícula.

El líder de l’oposició espanyola i el líder del govern ídem van decidir no posar-se d’acord en gairebé res que no fos, una vegada més, envair competències catalanes. El moment econòmic és greu, les borses es neguitegen i els socis europeus ja fa temps que miren Espanya de reüll, i si vostès no em creuen fixin-se bé en com tracten la presidència de torn espanyola de la UE. Espanya perd credibilitat a dojo. Fa dos anys que no encerta ni una mesura econòmica com les que tocarien, en coordinació i coherència. La trobada amb Rajoy havia de posar fàcil el consens dels dos grans partits espanyols respecte d’unes mesures difícils però necessàries. I això no va passar. Tot i que, en realitat, per ser precisos, no sabem del cert què ha passat més enllà d’un acord de mínims que, això sí, diu que reformarà la Llei de caixes, competència catalana. Un model d’èxit a casa nostra, que entre d’altres coses fa possible una important funció social d’aquestes entitats d’estalvi (...)
.
(Per llegir l'article complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)

.