Moments Catràdio, Ànsar i Collboni

.
Apunt: ahir, veient una gran The Ghost Writer... em va venir al cap una imatge. La de l'amic Aznar (Ànsar per al seu amic de veritat, George W. Bush) amb el moment vigorèxic aquest que l'ha posseït des que va deixar la presidència espanyola. Diu que corre molts quilòmetres al dia i que fa moltíssimes flexions... i vés per on que el personatge que interpreta Pierce Brosnan de forma magistral, l'imaginari exministre britànic Adam Lang, és igual! També corre com una fura i sua la cansalada a diari. Corren perquè fugen metafòricament del que van fer mentre manaven? Necessiten cremar l'adrenalina que quan eren al poder deixaven anar via eròtica de l'ídem? Curiós, no? En tot cas, com ja us vaig dir fa uns dies, la pel·li pintava molt bé, i després de veure-la m'hi refermo. Gran Brosnan, molt gran Ewan McGregor i hitchcotià i molt bon Polanski. Recomanació refeta.
.
Avui n'hem parlat a can El Suplement. Aquí us en linko l'àudio (i al principi us he deixat el clip d'Antònia Font amb què en Santiso -mític tècnic de so- acompanya les nostres referències al 'cas Matas').
.
I parlant de Catràdio i d'exministres, aquí us linko també l'àudio de l'entrevista que ahir em va fer la Núria Coll a El Matí de Catalunya Ràdio... amb guió mític de l'amic David Canto i amb intervenció sorpresa i estel·lar de la mestressa Núria Ferré. L'àudio. Servidor comença al minut 39,50.
.
Dilluns seguim de tourné ministerial, de promoció de la traducció al català del Yes, Minister perpetrada per servidor. Serà al Vist i no Vist de l'amic Valentí Sanjuan, qui per cert ahir ja va protagonitzar el primer lliurament d'una gran idea per a programa de ràdio: dedicar-lo al Twitter i als seus piuladors. Clarivident. Això en Sanjuan ja ho té. I servidor que rondava per allà va fer-hi una visita del metge (vist i no vist, sí) per fer apunt de la intervenció que tenim prevista per a dilluns. Aquí va l'àudio (servidor hi entra al minut 37,55).
.
I aquí tanco megapost amb l'article que aquest dissabte em publiquen a can Avui sobre el nou cap de campanya dels socialistes catalans, Jaume Collboni:
.

.
La corbata de Collboni
.

És un home pulcre que en els últims anys ha deixat enrere la barba i ha adoptat aquell pentinat a la romana que Pasqual Maragall va estrenar per la campanya del 1999. El canvi no va arribar llavors però aquell pentinar els cabells cap endavant va triomfar. Jaume Collboni, fill polític dels capitans que durant aquells temps anaven teixint l'assalt definitiu al poder del PSC, respira una mica d'aquell look i l'acompanya amb moderns trajos casual que combina amb calçat esportiu de disseny i camises atrevides. Però no amb corbata. Com a mínim així ha estat fins fa tres dies.

En plena Setmana Santa, amb el cicle de notícies baix i amb l'atenció del públic encara més subterrània, el PSC ha aprofitat per fer un gir no del tot lampedusià en el seu equip d'estratègia electoral. L'ha anunciat en una setmana mig festiva per mirar de treure-hi ferro, però hi és. José Zaragoza seguirà manant tot i que ara sigui Collboni el cap de campanya, però el canvi de rumb és evident i vol ser explícit. El candidat és el missatge, i els seus estrategs també (...)

(Per llegir l'article complet, cliqueu aquí)

.