Au, munta'm un numeret!

.

Es va fer molt famosa durant anys una gran frase televisiva: “Sue Ellen, ets un pendó”. La deia el patriarca de la mítica sèrie Dallas, que durant els anys vuitanta del segle passat ens va tenir a molts amorrats a la televisió tot esperant-ne la dosi setmanal. Amb aquella sèrie va començar el boom de TV3, de la gran màquina de normalització del català durant dècades. I aquella dona amb tendència a prendre sempre una copa de més feia un tàndem impagable amb la seva mitja taronja, el malvat JR Ewing, l’hereu d’uns rics petrolers texans. En JR dominava tot i tothom... menys na Sue Ellen, que sovint el posava públicament en evidència i ell no podia fer-hi més que demanar-li que no li muntés un numeret. Això sí, la rebel•lia d’aquella dona permanentment despitada mai no passava d’aquí. Ella seguia vivint en el luxós ranxo, i via. La història de José Montilla i els seus socis del tripartit ja és una mica això, no troben?

Alguns veuen Montilla com a malvat. Jo em limitaré a trobar-lo extremadament calculador. I bo i sabent que ell és l’amo i senyor d’un PSC que institucionalment a Catalunya mana gairebé a tot arreu, no cal ni esmentar el factor poder que el guarneix. Identifiquem-lo, doncs, per un moment, com el JR de Cornellà. I per reblar, ben a tocar d’ell, tenim Esquerra i Iniciativa –alternant-se en el paper de Sue Ellen–, que malgrat els anys i panys de matrimoni acumulats encara no poden evitar certs numerets recurrents. I és que sense aquest component de conflicte permanent, ni JR ni Sue Ellen no haurien triomfat televisivament com ho van fer, ni el tripartit faria tants anys que controla –és un dir– el Govern de la Generalitat i els principals ajuntaments del país. És la flama que els manté vius, electoralment parlant, és clar (...)
.
(Per llegir l'article complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
.