La crisi persisteix i mentre d'altres han de preocupar-se per fronts que consideren més prioritaris, nosaltres els periodistes estem preocupats pel futur de la nostra professió, que no debades és el nostre. No desconnectin aquí els no periodistes. La idea que els vull exposar, crec, ens afecta a tots. Perquè ara hi ha força periodistes que s'interroguen pel futur dels diaris. I quan parlen d'aquests "diaris" ho fan de la versió paper. Té futur? Sóc del parer que no gaire, tal com els entenem ara, en un món que va del tot de cap vers el digital multimèdia, on ja creixen les noves generacions, grans aborígens digitals.
Però més enllà del suport, que òbviament també ajuda a confegir el contingut del producte informatiu, a mi el que m'encurioseix és per què ens preguntem sobre el futur dels diaris, quan aquesta mateixa paraula ja és part del passat. Jo proposo: en comptes de parlar de diaris, no hauríem de parlar ja avui de minutaris? Del gruix del que passa no ens n'informem un dia després. Si ho volem ens en podem informar al minut, entre d'altres, però no només, a través dels minutaris d'internet, ja siguin versions digitals d'un parent paper o directament productes plenament 2.0 (...)
(Per llegir l'article complet d'aquest dissabte a l'Avui, cliqueu aquí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada