Mans... enlaire!

“Mans netes! I la paraula lliure!”. Aquest va ser el crit. El va proferir Josep Lluís Carod-Rovira, exultant, eufòric, la nit electoral del 2003. Però d’allò, a 2010, què en queda? Gairebé no-res. Ni d’aquell líder que va ser, ni de la seva carrera política, ni per descomptat de l’eufòria, ni òbviament de la paraula lliure. En tot cas, fins que no es demostri el contrari, com passa en democràcia, Carod salva el front de les mans netes. Ara! La cosa podria lluir més si no fos que el personatge ja milita mentalment en allò de “qui vingui darrere que tanqui la porta”.
.
I és que actualment es troba en un estadi com de tornada de tot, i això no l’ajuda. En canvi, perjudica clarament les opcions del seu partit. Transmet massa frivolitat a l’hora de tirar dels recursos públics. Si més no, així ho projecta. I ja saben què diuen de la dona del cèsar, oi? Doncs això. Caldria que el senyor Carod tingués més cura del flanc “mans netes” i de la seva projecció. Sobretot ara que té difícil recuperar el lideratge, l’eufòria i la “paraula lliure” que va deixar damunt la taula, just a tocar del decret de nomenament com a conseller de la vice-presidència que José Montilla va signar en el seu dia. De tot plegat, a Carod Rovira només li quedarien per lluir unes mans netes que li pressuposem però que hauria de fer més per posar en valor. (...)
.
(Per llegir l'article complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
.