.
"1. Començo pel logo o, com en dirien els publicitaris, que no els dissenyadors, començo per la identitat visual corporativa (IVC). Bé, tot logotip ha de representar uns valors de marca, i en aquest cas uns valors de partit, filosofia o pensament. Com a marca se’n poden tenir molts de valors, però l’òptim, en IVC, és que se’n representin els tres més importants. Si no és així el que fas és voler dir massa coses i, com tu bé sabràs, quan vols dir massa coses a vegades acabes dient no-res o entorpint-ho tot.
.
.
No conec tota l’historia ni l’evolució del logo de CiU, però aquest canvi dóna de si. Crec que l’anterior era clara i amb pes, però el requadre donava massa rigidesa, i a sobre blau fosc... molta serietat. (Em recorda a l’eliminació del requadre de TVE). Tot i així, tant en el logo com en la imatge que denoten altres comunicacions, hi ha coses genials, i no crec que de retruc han estat incorporades en la nova IVC.
.
.
El fora requadre, genial. El mantenir la tipografia de pal sec, genial, és clara i entenedora. El logo també manté la catalanitat, tot i que no et sé dir perquè en forma de punt (potser sí que imitant l'exemple que poses). Ara sí, en quant a la combinació taronja-blau, no és de casualitat, ni tampoc pel fet que en l’escala cromàtica aquests siguin complementaris. Fins ara CiU no feia servir el taronja en el logo, però sí que el tenim molt vinculat a CiU perquè el feia servir en photocalls i altres elements de comunicació complementaris. El taronja és un color que simbolitza optimisme, entusiasme, és enèrgic, ambiciós i estimulant –a diferència del vermell que simbolitza una energia però de caire més violent- . Tot plegat exemplificat en un somriure, denota encara més optimisme i fa que sigui més proper i desenfadat (una marca que va incorporar somriure en el seu canvi de logo és Danone). El blau fosc és sinònim de serietat, saviesa, veritat.
.
.
A mi, a nivell personal, el logo em transmet una aclucada d’ull. Però amb tot el que t’he exposat entenc que d’alguna manera el logo parla i diu: som el CiU de sempre (tipografia i catalanitat). Seguim sent seriosos i savis, a favor de la veritat (blau), i ara tenim molt d'optimisme, d'energia i d'entusiasme (taronja i somriure).
.
2. Tema eslògan. Primer no l’ubicava, perquè CiU no és nova a l’esfera pública, però un cop vistos els dos vídeos la cosa te lògica. Penso que estan proposant nous objectius -tot i que segons els resultats numèrics ja ho feien bé- i ens ho diuen clarament. Primer amb el canvi de logo, i després amb els dos vídeos. Estic d’acord amb el que dius sobre ells. Són molt emocionals, el primer molt més polític que el segon, però aquest segon pot atraure bastant, lo cursi agrada... i es digui el que es digui la mena d’il·lusió que hi mostren pot fer que molta gent se senti identificada...i almenys, si en fan una bona difusió pot acabar tenint cert nivell de record.
.
I en quant al PSC, la Núria també fa uns comentaris, tot advertint prèviament que la pastilla vermella (a l'estil de la blava que tenia fins ara CiU) està ja passant de moda. De fet, segons la Núria, les marques comercials s'estan desprenent d'aquest tipus de tendència "pastillera". PSC:
.
1. En quant al títol de la campanya del PSC jo deixaria anar... "els temps ja fa dies que són difícils, i l’oportunitat de ser seriosos ja l’heu tingut tot aquest temps...” . M’inquieta que, tot i que sigui de forma retòrica, sempre vagin atacant, fomentant l’odi, rient de la desgracia de l’altre, i en definitiva de la mà de la negativitat. Pensant-t’ho fredament... són els vermells, enèrgics i agressius...
.
.
2. Per finalitzar, super d’acord amb tu que davant l’escenari que tenim, millor l’emocionalitat positiva que planteja CIU, que no l’atac i la negativitat del PSC.
.
Tema interessant, l’anem parlant."
.
Oitant! I gràcies!
2 comentaris:
Dos apunts, un de xorra i un de relacionat amb el tema.
1. sort que és IVC i no ICV
2. fins i tot, als nous anuncis de H&S (un referent anticaspa), al final dels espots el subratllat de la marca es doblega per somriure...
La no caspa fa feliç?
pd. el taronja no era un feu del PP?
salut!
molt ok amb els punt 1 i 2,
i en quant a la pregunta final... no. el pp va adoptar el carbassa després de CiU, quan la febre per aquest color es va instal·lar entre els qui busquen identificar-se amb el "centre". a catalunya ciu ja feia temps que s'hi havia posat amb certa normalitat (ja en temps de pere esteve de secretari general), i a frança bayrou també va tirar-hi... i el pp de l'aznar també cap a finals dels norant i principis del segle XXI... que sona com lluny però no.
Publica un comentari a l'entrada