Tres anys d'esquerdes

.

L'article d'avui dissabte a can Diàleg de l'Avui. Us el reprodueixo aquí. I també en aquest post, l'àudio de la secció d'avui a El Suplement de Catràdio.
.

Tres anys d'esquerdes

Vostès van fer festa grossa amb motiu dels vint anys de coalició entre Unió i Convergència? CiU tampoc. El 19 de setembre del 1998, quan els nacionalistes podien cantar a l'estil Serrat allò d'"ara que tinc vint anys...", la notícia als diaris era que Unió havia decidit posar Josep Antoni Duran Lleida de número 8 a l'última llista electoral amb Jordi Pujol com a candidat. I tot perquè Convergència s'havia negat a cedir el número 2 al líder democristià. No estaven per a celebracions en una CiU en plena guerra de successió. Aquell va ser un aniversari complicat. Com ara el dels tres anys de segon tripartit al govern, també amb successions pel mig, però d'aquelles que ens afecten a tots via impostos.

Dimecres passat era curiosa l'estampa de Joan Saura mirant d'escenificar un apunt de celebració de l'aniversari del tripartit. La seva cara llarga durant l'acte i el fet que ni PSC ni Esquerra no el van secundar van sumar-se al titular de l'endemà de la pseudofesta: el pols i el desacord precisament esbombat per Iniciativa a causa de l'impost de successions. Queda clar que l'aniversari no ha arribat en un moment òptim per a celebracions. Però la pregunta hauria de ser si és que aquesta fórmula tripartida n'ha viscut gaires de moments òptims, en general.

Va néixer l'any 2003 com a "catalanista i d'esquerres". Va reencarnar-se l'any 2006 com a "govern d'Entesa". Tot plegat, fórmules estèrils per mirar de fixar artificials enquadraments a l'estil Lakoff. Al final, allò que queda són les esquerdes. Han estat el gran nexe d'unió entre el primer i el segon tripartit. Una constant que celebren insistint-hi, ja no als 20, sinó als 3 anys, i a Sant Jaume, no a casa dels socis, pack que té especial delicte.

.