dijous, de desembre 24, 2009

L'oposició real a Montilla

.
Va deixar-ho escrit James Hacker, el protagonista de la mítica sèrie Sí, Ministre: “l’oposició no és realment l’oposició. Només li diuen així. Però, de fet, és l’oposició a l’exili. L’administració pública és l’oposició interna”. Per a entendre’ns: Artur Mas no és l’oposició al tripartit, igual com Raimon Obiols, Joaquim Nadal o Pasqual Maragall no van ser l’oposició real a Jordi Pujol. L’administració pública, la que compta, l’espanyola, és l’oposició real al govern de Catalunya. Ahir en vam tenir una nova mostra, de la mà de la cap de la burocràcia de can Moncloa, María Teresa Fernández de la Vega.

Diu ara la vicepresidenta de Zapatero que la negociació sobre la gestió de l’aeroport del Prat es por allargar. Així, només una setmana després que l’altre gran buròcrata del govern central, José Blanco, mirés de convèncer sense èxit els grups catalans sobre el nou model que diu proposar per l’aeroport del Prat, De la Vega puntualitza. Si cal, diu, es prolongarà el termini donat per a finals d’aquest 2009 perquè l’objectiu és arribar a un acord “consensuat” sobre el nou model aeroportuari. Paperassa verbal, vaja. Les típiques, tòpiques i habituals tàctiques dilatòries dels professionals del mareig de la perdiu.

Escoltava ahir aquestes paraules de la vicepresidenta i no podia evitar de visualitzar aquelles memorables escenes de la no menys memorable sèrie britànica (...)
.
(Per llegir l'article complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
.

1 comentari:

Albert B. i R. ha dit...

Més que res, és el govern de Catalunya l'oposició al govern espanyol. Són ells els que tenen les competències, els recursos econòmics i a més es permeten el luxe de poder incomplir lleis sense cap problema. La desgràcia: que l'oposició que s'exerceix des d'aquí és molt pobre i per prou feines pot aconseguir alguna almoina.