Cremar abans de llegir

Avui, segona columna a Diàleg de can Avui... paper. A twitter s'ha generat una interessant conversa arran del twitt que aquest matí he penjat quan em dirigia a fer els Moments Aira a El Suplement (per cert, aquí en teniu l'àudio d'avui). He escrit que compraria l'Avui al quiosc i s'ha generat un intens creuament de twitts entre Jordi Rosell, Josep Mª Rosell, Trina Milan, Jordi Garcia, Sonia Díaz, Miquel Pellicer i qui us escriu. Premsa paper vs digital. No ens engayarem: m'hauria agradat que el debat l'hagués generat el contingut de l'article que ha provocat el twitt original. Però això ja haurà passat per altres vies. És el que té internet. No saps per on et sortirà. I aquest és part del seu valor. Aquí l'article:
.
Cremar abans de llegir

En poques setmanes s'estrenarà una cinta sobre Garbo, l'agent doble català que va enganyar Adolf Hitler. Coses d'espies, com aquells textos que s'autodestruïen en ser llegits. Burn after reading, l'última pel·lícula dels Coen, hi jugava en el seu títol, que a la vegada feia l'ullet al del llibre que va inspirar la cinta, Burn before reading: presidents, CIA directors, and secret intelligence. "President" i "cremar abans de llegir". Atenció: no després. Abans. Com molts volen fer ara amb Barack Obama, de primer aniversari com a president dels Estats Units.

Hi ha ganes boges per cremar Obama abans que l'hàgim pogut llegir. La seva història com a president dels EUA no ha fet més que començar a ser escrita, però això tant hi fa. Tot el que ha pogut apuntar encara no amb un any de president és com si no comptés.

Dijous 4, mentre uns quants fanàtics cremaven caricatures d'Obama a l'Iran, a l'Occident uns altres n'anaven cremant el nom. Però això ja va començar molt abans de fa un any. De fet, abans i tot que Obama fos elegit candidat a president. Perquè abans no assumís el cartell demòcrata ja eren molts els qui advertien que seria un president frustrant. Ja ho veuen, en un món tan accelerat com aquest en què ens ha tocat sobreviure, el futur caduca abans no arriba.

Josep-Lluís Carod-Rovira, a qui els seus companys ja donaven per cremat molts anys abans que el seu relleu arribés, ha trencat el silenci aquesta setmana. I el cas és que llegint detingudament el seu discurs de dimecres, ara és ell qui apunta maneres d'estar-se preparant per al dia després del seu substitut, com si donés Joan Puigcercós per cremat abans no sigui llegit a les urnes. No ho podem evitar, oi?